desPensaments

Diuen que la infància pot influir en la resta de la teva vida. Té lògica. És altament probable. Indubtablement et dóna un rerafons propi i et fan una mica com ets.

Recordo de menut varis noms propis. Escoltava Raimon, La Trinca, Xesco Boix, na Guillermina Mota, coses d'en Serrat i música francesa de la "chanson" i pinzellades italianes…  Llegia Cavall Fort, els Hollyster, els 5, els 7 Secrets i els clàssics Mortadelo o Zipi y Zape. Marvel s'imposava en la lectura fantàstica, i els Super Humor asseguraven hores d'immersió, així com les novel.les clàssiques passades a còmic. Voltava per casa el Tet i després després el Fum. Les obres de teatre de Rialles i Cavall Fort. Les Titelles Marduix i el cinema dels Barrufets i en Jan i Trencapins.

Fins als 11-12 anys era així. Després jo ja vaig començar a decidir què llegir i quina música escoltava, però tota aquesta gent em retorna a la meva infància més tendre.

Tot plegat ve "a cuentu" del meu re-enganxament a en Raimon. Un home que, n'ignoro la raó exacta, em produeix un respecte reverencial. Deu ser dels pocs homes a qui admiro irracionalment i sempre m'ha donat confiança.

L'altre dia vaig veure que al bloc de l'Alex algú (ejem) proposava de fer una croquetada… De fet, jo ara fa temps que no menjo croquetes bones i, perquè no, en podriem fer alguna!

Si algú té ganes  de quedar per sopar al mític Resolís i fer unes tapetes amb croquetes que ho escrigui als comentaris. Si hi hagués quòrum podriem quedar aquest divendres dia 1 i celebrar el nou any 🙂

Una de les meves cançons predilectes de'n Raimon. Suposo que poc es temia quan la va escriure que continuaria essent tan vigent. Una reverència al mestre, si-us-plau.

T'adones, company,
que a poc a poc ens van posant el futur
a l'esquena;
t'adones, amic.
T'adones, company
que ens el van robant cada dia que passa;
t'adones, amic.
T'adones, company,
que fa ja molts anys
que ens amaguen la història
i ens diuen que no en tenim;
que la nostra és la d'ells,
t'adones, amic.
T'adones, company,
que ara volen el futur
a poc a poc, dia a dia, nit a nit;
t'adones, amic.
T'adones, company,
no volen arguments,
usen la força,
t'adones, amic.
T'adones, company,
que hem de sortir al carrer
junts, molts, com més millor,
si no volem perdre-ho tot,
t'adones, amic.
T'adones, company,
t'adones, amic.

Fa uns mesos vaig fer un canvi d'hàbits al matí. Com que durant el dia la cosa ja s'accelera prou em vaig adonar que la millor forma de començar la jornada és amb calma.  Així, la meva rutina ha canviat.

El despertador sona 1/4 d'hora abans del que ho feia. Això em permet llevar-me suau, dutxar-me i en sortir preparo l'esmorzar: suc de taronja i pa amb tomàquet i embotit. Poquet, tres o quatre llesques, però el suficient per posar en marxa les cames i el cervell. Mentre esmorzo, el tè es va fent (tè comprat a UK, of course).  Després d'esmorzar em vesteixo i arriba el que possiblement és un dels millors moments del dia.

M'agafo el tè ben calent, hi poso tres cullerades de sucre (m'agrada ben dolç) i vaig al despatx. M'assec còmodament, faig unes moxaines a la gateta i em disposo a llegir el correu i els fils als que estic subscrit que són més lleugers i divertits. Tot amanit amb música alegre i la primera cigarreta, ben disfrutada mercès al tè, la música, la lectura i la pau ambiental

Deu minuts de relax i, ara sí, m'aixeco i vaig a treballar. Tranquil, amb la panxa al seu punt i un bon despertar. 

L'elecció de la música no és casual, sinó que n'escolto dues o tres peces que m'ajudin a animar-me. Ara per ara, acostumen a ser algunes de les següents:

• Viu-la, de Filipo Landini
• Cançó del lladre, de La Troba Kung-Fú
• Apaga y vámonos, de Dani Flaco
• Tot això eren vinyes, de Ai ai ai
• Només per tu, de Slips

El dia després s'accelera, però començar-lo amb calma m'ajuda a tenir millor humor.

Immobiliàries que tanquen, pisos que ni es veuen ni es compren, locals que es volen traspassar i ningú el vol, bancs i caixes que no dónen credits, Bancs Centrals que injecten capital al mercat, borses que es desplomen… la crisi ja la tenim a tocar.

Mentrestant, aquí ens diuen que d'aquí poc França serà pobre en comparació a nosaltres i l'Estat segueix apuntalant les grans constructores amb obres públiques. Aquesta és l'autèntica raó de la manía constructora d'infraestructures que té el Govern i, no ho digueu a ningú, el que empeny a construir el túnel del TAV per sota Barcelona. 180MEurus (més derrames) per tal que Sacyr no desaparegui. 

Fins que l'Estat no pugui afrontar els seus deutes i tot quedi a mitges.

I jo, que no dec ni un duru a ningú (per bé o per mal) somric veient com s'apropa. A mi em passarà de llarg, però a molts altres els deixarà collats per sempre més. 

Una de les "especialitats" de GràciaNet durant els seus 10 anys de vida ha estat el de mantenir pica-baralles soterrades amb mitjans de comunicació graciencs. Són, i eren, baralles estúpides ja que GràciaNet mai ha volgut ser, ni ha estat mai, un mitjà de comunicació. L'únic que sempre ha pretès és el ser un centre de trobada e informació gracienca. Mai hem fet la competència a ningú ni ens ha interessat ser els més guapus de la classe. Disfrutem amb el que fem i ho fem perquè ens fa disfrutar.

Recordo que als meus inicis d'estar a GràciaNet hi havia cert malestar amb Vilaweb Vila de Gràcia. De fet, aquesta edició local de VW era gestionada per GràciaNet en els seus inicis però al no considerar-nos Mitjà de Comunicació es va traspassar. Al cap de poc van començar les mini-disputes amb acusacions de plagi, competència deslleial i demés bestieses que ens distreuen tant als catalans. La cosa va anar in crescendo fins que finalment va aparèixer GràciaWeb, el Portal de Gràcia a Internet. I amb ell la tranquilitat, ja que les disputes no tenien raó de ser doncs aquest portal el gestionaven els mateixos de VilaWeb Vila de Gràcia i ja podien posar-hi allí el contingut que GràciaNet no trobava adient tenir o que, senzillament, no teniem ni temps ni ganes de treballar-nos.

Recordo que GràciaWeb pretenia ser la competència de GràciaNet. Nosaltres, però, estàvem la mar de tranquils ja que no estem pas en cap cursa. Ni de influències ni de visitants ni de continguts.

Ara, uns quants anys després podriem dir allò de "Qui riu el darrer riu molt més bé" (com caram es pot traduïr al català i que soni bé?), però la veritat és que a mi em fa molta peneta que hagi acabat així. Aquesta és la captura de pantalla de l'actual GràciaWeb, el Portal de Gràcia a Internet.

A exactament 2/4 de 12 del matí d'avui ha explotat un artefacte a la Ciutadella de Barcelona que ha calcinat completament tota l'àrea de la Ciutadella. Se sospita que l'artefacte estava als baixos del Parlament ja que aquest centre de poder ha resultat volatilitzat, juntament amb els jardins i edificis colindants.

En el moment de l'explosió, tant el Parlament com la Ciutadella es trobaven plens de gom a gom, amb les principals autoritats polítiques del país presenciant la desfilada de l'11 de Setembre i rendint homenatge a la Senyera. Aparentment ningú ha sobreviscut a l'explosió a deduïr per l'estat en el que es troba la zona, deixant doncs el país sense cap integrant viu ni del Govern ni de les principals institucions polítiques. De la mateixa forma, els líders dels partits majoritaris, sindicats i demés organitzacions que rodegen normalment aquest tipus d'actes han resultat morts o desapareguts.

De moment ningú ha reivindicat l'atemptat, tot i que a la web de la Generalitat ha sigut hackejada en el precís moment de l'explosió i s'hi pot llegir un escuet missatge sense signar:

Gràcies pels serveis prestats però ha arribat l'hora de començar de nou.
Descanseu lluny i en pau.

Aquesta setmana he renovat per un any més el domini cuinetes.cat. M'ha costat 40€… una barbaritat.

No estaria de més que abaixessin els preus, ja que no sé per quina raó als catalans això de la projecció nacional sempre ens costa una pasta.

Al la maqueta de Gato-El-Qiman & KDÖ hi tenen un tall que m'agrada bastant anomenat La torre Agbar. Al final de la cançó hi ha un tall brutal d'una explicació donada per Joan Clos. La veritat és que no l'he sentit enlloc més i no sé si és certa. De totes formes l'escoltes i penses: "Això és Clos en estat pur."

Escolteu-lo. Mentres, el transcric:

(…) És un immens dipòsit de regulació en el cas de… és a dir, el primer… o… en…o, o  en fin, el col.lapse es produirà per una saturació per cap per banda segregats, perdó!, NO segregats, deeehh… laterals, és a dir, en tenim 2 en el tronc en el  cas de pluja sobtada que no té res a veure… com era allò? Matar elefants amb mosquits! 

Una mica per portar la contrària i una mica perquè tot plegat és profundament hipòcrita he fet una petita llista de perquè jo estic a favor de l'anomenat canvi climàtic:

1. Perquè és un reequilibri natural, i jo estic a favor de la Natura
2. Perquè si és prou profund obligarà a un canvi de mentalitat a la Humanitat.
3. Perquè a la Terra hi ha massa gent, i cal reduir el nombre d'humans com sigui
4. Perquè les mesures empreses "contra el canvi climàtic" no són més que operacions de màrketing per a treure'ns més diners i vendre'ns nous productes que perjudiquen a la Natura tant com els altres.
5. Perquè és possible que, fet i fotut, el canvi climàtic com a tal no existeixi i tot plegat siguin només els efectes naturals de l'agressió constant al medi ambient per part de l'Humanitat.