desPensaments

Dos apunts ràpids sobre dues persones a qui no puc votar però de qui tinc una opinió:

• Carretero. M'agrada. No sóc militant ni tan sols votant d'ERC (ho era) però si guanyés les eleccions d'ERC segurament li donaria una oportunitat. M'agrada d'ell que va directe a  barraca, fot cara d'emprenyat i té clar un fet amb el que coincidiim: el tripartit és una mala idea. D'altra banda, crec que ha jugat net en tot el procés i el veig íntegre. Tindria el meu vot, sens dubte.
• Laporta. No m'agrada. No sóc soci i per tant no podré participar de la moció de censura, però votaria en contra d'ell. Va arribar al Barça formant un grup de gent que m'agradava: treballaven en grup, no eren presidencialistes i van tenir els sants collons de deixar-se filmar durant tot un any. Van començar molt bé, però mica a mica ha anat agafant els mateixos tics del que hi havia abans i, al final, ha resultat ser més del mateix. Que sigui independentista no el salva.

En un apunt recent comentava que hi ha dues webs,  una espanyola i l'altra catalana, que informen sobre l'estat dels embassaments. Em xocava veure que els resultats eren tan diferents ja que segons la web espanyola en aquests moments tenim més aigua de la mitjana i estem ja al mateix nivell que l'any passat, i en canvi segons la Generalitat estem molt per sota de la mitjana.

Al final m'he adonat de perquè és tan diferent. La web de la Generalitat, anomenada Catalunya sota els efectes de la sequera, només mostra els embassaments que abasteixen Barcelona. Ni l'Ebre, ni cap altre embassament hi és present.

Que n'aprenguin, a Madrid, de què és el centralisme!

Aquest petit país nostre està ple d'envejosos i criticons que esperen qualsevol notícia del Govern per a ridiculitzar-lo, tinguin o no raó. Fa un temps que va surant en l'aire la idea del Govern de fer pagar als usuaris a l'hora d'usar bosses de plàstic quan van a fer la compra. Cal tenir present que aquestes bossotes, invents del dimoni, tarden la tira d'anys en biodegradar-se i que, a part de ser perjudicials pel medi ambient en fa encara més depenents del petroli.

Però jo puc demostrar que la idea d'aquest Govern d'esquerres i aculugista da dabò és sensata i només necessària sinó imprescindible. Fa un temps vaig anar a fer la compra i em van donar unes bossotes de plàstic per tal que me la pugués endur a casa. Un cop allí, he fet un parell de fotografies que permeten visualitzar l'extraordinària labor de correcció que farà aquest decret.

Dels residus que em van col.locar al super, han posat per la foto només els que contenien carn (pressumptament) fresca. Les llaunes, tetrabrics i demés els he obviat perquè fins que se m'acabin passarà molt de temps i ja tenia ganes de fer la foto i llençar els residus (sincerament).

Abans de la llei (ara):

Aviat (amb la llei en marxa): 

Avui em sorprèn veure en portada de La Vanguardia dues notícies: la pressumpta intenció de les FARC d'atemptar a Madrid i el pressumpte descobriment d'una tribu a l'Amazones.

Sobre la intenció de les FARC colombianes d'atemptar a Madrid (Castella) hi ha seriosos dubtes. Tota la informació es basa en el fet que en un ordinador hi van trobar el text "atentar en Madrid". Es dóna la circumstància que les FARC mai han fet res fora de Colòmbia i que en aquest país hi ha una ciutat anomenada Madrid on hi tenen… una escola de suboficials. Més informació, a MalaPrensa.

L'altre titular, referit a la tribu indígena… resulta ser una tribu localitzada desde 1910 i la foto l'han fet pública com a part d'una campanya per tractar de fer visibles i salvar aquests pobles d'un extermini pràcticament assegurat. Més informació a soitu.

Per fi ho he sabut. Fa dies es va vendre l'altre pis del meu replà. A mi me'l van oferir fa exactament 1 any i no el vaig voler comprar. Me'n demanaven 50milions de pessetes sense intermediaris i amb un descompte de 5 milions "pel temps que feia q em coneixia". Avui el nou propietari m'ha explicat que l'ha comprat per 35milions, a través d'una immobiliària.

20 quilus menys en un any. Si això no és crisi…. 

Aquests dies s'està acomplint allò tan nostrat de "pel maig, cada dia un raig". I revisant webs me n'he trobat 2 amb unes gràfiques molt interessants. I clarificadores.

La primera web es Embalses.net (cast). Molt recomanable i una mica viciosa per als amants de les gràfiques. N'hi ha un que a mi m'ha cridat l'atenció: l'aigua en embassaments a Catalunya. Segons la gràfica, avui tenim més aigua del "normal" en els darrers 10 anys.:

L'altre web és de la ACA: l'Estat dels embassaments. D'aquí no en puc mostrar les imatges, però segons tots els gràfics estem molt més per sota del "normal".

És curiosa, tanta diferència. 

Avui (finalment!!) han arribat les fotos de l'ascensió al cim de l'Everest per part dels Xavis. La gent de Infinit Emotions i el CEG han enviat avui les dues primeres fotografies del cim. Tenia moltes ganes de veure-les, ja que he estat enganxat al bloc i les notícies de l'ascensió desde fa molts dies.

La primera ens mostra els muntanyencs al cim, amb les banderes desplegades:

La segona destrossa la imatge de soletat i silenci d'una ascensió d'aquestes característiques. Havia llegit ja que el mateix dia van fer pic vora 150 persones, i que en alguns moments calia fer "cua". Però aquesta imatge trenca un mite:

Doncs bé, després de tant insistir amb l'anomenat canvi climàtic, aquest ha arribat molt abans del que ens avisaven i d'una forma diferent a la que els experts anunciaven. De fet, el canvi climàtic s'ha metamorfosejat en un intercanvi climàtic i a nosaltres ens ha tocat el clima britànic, com s'ha pogut observar les darreres dues setmanes. I mentre aquí alguns resen perquè deixi de ploure i comencin les obres de la tuberia, a UK ara hi gaudeixen d'una calor mai vista (cosa lògica si tenim en compte que els hi hem encolomat el famós clima mediterrani, amb dieta inclosa que bona falta els feia).

O sigui que se'ns han acabat els problemes amb l'aigua i els guiris. Mercès al destí capriciós, ara ja no haurem de patir per si tenim o no tenim sequera o si els guiris aquells acabaran, o no, vomitant al portal. Això si, haurem de canviar alguns costums com el de quedar-nos a casa quan cauen 4 gotes, fer el vermut els diumenges a alguna plaça del poble, despreciar els xubasquerus i, sobretot, adequar tot el país a la pluja (és conegut que cada cop que plou tot falla: trens, carreteres, etc). Aquest darrer punt ha calmat a Agbar, que ja s'estava planejant portar als tribunals a Tomàs Molina com seguís anunciant pluges i arruinant el seu transvassament.

Amb tot això, els que estàn ben putejats són els de Turisme de la Gene i l'Ajuntament. Tants anys veient arribar turistes gràcies al fabulós clima que teniem farà que pateixin quan tothom se n'adoni que Catalunya ara és, més o menys, tan calurós com era el País de Gal.les (Cymru) i deixin de venir en massa. Per als barcelonautes serà un descans poder passejar per la ciutat sense els milers de badocs, però més d'un es quedarà arruinat.

Sempre podràn aprofitar l'experiència adquirida (training, en diuen) per anar a destrossar les costes angleses i traspassar el model-Lloret. I els anglesos tan contents, ja que s'estalviaràn el bitllet d'avió.

En el seu camí imparable com a referència de l'actualitat gracienca i aconseguint allò que l'Hereu no ha estat capaç de fer, LT ha aconseguit parlar amb en Xavi Aymar. Avui,exactament a les 15:47, el director de Ràdio Gràcia i editor de La Tortuga ha parlat amb els components de l'expedició del CEG a l'Everest. Segons ens explica al seu mitjà "Fa només una estona, a les 15:47 h per ser més exactes, hem rebut una trucada dels Xavi’s des del Camp 4, a 7950 metres."

Bé, no és del tot cert. No deixa de ser un dels "còpia i enganxa" habituals d'aquest mitjà periodístic, aquest cop sense citar la font. Qui ha parlat amb els Xavi's han estat els seus familiars que després han distribuït la seva conversa per correu i a través del seu bloc (http://blogs.ccrtvi.com/xavierarias).

I és que no costa res citar les fonts. A més, resulta una forma elegant i honesta de permetre als visitants ampliar la informació. Qüestió de principis.

Oi? 🙂 

Quina vida tan irònica, la dels nostres avis.

Durant 40 anys no se'ls va permetre parlar català al carrer i ara que ho poden fer es veuen obligats a parlar castellà si volen que la gent que els cuida els entenguin.