Una destí capriciós
maig 21, 2008
Quina vida tan irònica, la dels nostres avis.
Durant 40 anys no se'ls va permetre parlar català al carrer i ara que ho poden fer es veuen obligats a parlar castellà si volen que la gent que els cuida els entenguin.
Comentaris recents
- joan en Hem de fer un cafè
- greips en Anar ràpid i seguir tardant molt
- trena en Anar ràpid i seguir tardant molt
- Xavi en Allargar-ho perquè sí
- greips en És el moment de deixar-ho
- Xavi en És el moment de deixar-ho
- joan en I al final, la felicitat
- trena en I al final, la felicitat
- greips en Sense informació no hi ha web
- Xavi en Sense informació no hi ha web
Blogroll
Arxius
- juny 2011
- febrer 2011
- gener 2011
- desembre 2010
- novembre 2010
- octubre 2010
- setembre 2010
- juliol 2010
- juny 2010
- maig 2010
- abril 2010
- març 2010
- febrer 2010
- gener 2010
- desembre 2009
- novembre 2009
- octubre 2009
- setembre 2009
- agost 2009
- juliol 2009
- juny 2009
- maig 2009
- abril 2009
- març 2009
- febrer 2009
- gener 2009
- desembre 2008
- novembre 2008
- octubre 2008
- setembre 2008
- agost 2008
- juliol 2008
- juny 2008
- maig 2008
- abril 2008
- març 2008
- febrer 2008
- gener 2008
- desembre 2007
- novembre 2007
- octubre 2007
- setembre 2007
- agost 2007
- juliol 2007
- juny 2007
- maig 2007
- abril 2007
- març 2007
- febrer 2007
- gener 2007
- desembre 2006
- novembre 2006
- octubre 2006
- setembre 2006
- agost 2006
- juliol 2006
- juny 2006
- maig 2006
- abril 2006
- març 2006
- febrer 2006
- gener 2006
- desembre 2005
- novembre 2005
- octubre 2005
- setembre 2005
- agost 2005
- juliol 2005
- juny 2005
- maig 2005
- abril 2005