Donc res, que entre la feina i que encara no he aconseguit afinar del tot la connexió nova, estic d’una vagància extrema. 🙂
De moment, per engreixar una mica els circuits, un parell de vídeos, com antanyu, i a veure si poc a poc em vaig animant…
L’acudit de’n Gandalf
Gomaespuminglish
Imagineu-vos que esteu dormint plàcidament. Imagineu-vos que, de sobte, us desperta un barullo de crits i de veus estridentment agudes.
Us desperteu i entreobriu els ulls. Pels finestrals hi entra un sol de justícia. Primera pensada: "mecaguntot! m’he adormit i deuen ser les 12 del migdia. Adéu feina, adéu…".
No, no pot ser… ahhh! uff! no passa res, estaves fent la migdiada i és el de cada dia, els nens que innocentment juguen a la plaça… lssvaparir!
Aquí una mostra del que se sent des de casa meva cap a les 17:30, quan vénen tots del cole. La gravació l’he feta amb el micro intern del portàtil i no li he aplicat cap mena d’amplificació.
Me’n recordo d’aquella campanya "Volem les places per jugar" i continuu sense entendre perquè s’atribuïa el fet de jugar a les places amb una suposada absència de soroll i molèsties.
Me’n recordo que jo mateix vaig fundar el Col·lectiu Soroll! i penso que malgrat la demagògia que portava aquella campanya és evident que els nens tenen tot el dret a jugar a les places quan surten del col·le, com els més grans de gaudir de les terrasses, com els més joves d’estar-s’hi una estona per les nits xerrant, sempre que es mantinguin ens uns límits raonables de volum.
Em jugo unes gambes que el nivell més alt de decibels és produeix quan vénen els nens a la plaça. No em molesten, em desperten, però ja venia essent hora. Tanco les portes dels balcons, em fumo una cigarreta, hi penso i us ho gravo. Per compartir el que és una plaça amb vida dins d’un barri amb vida. A vegades pot molestar, sí. A vegades agafo una cadira, m’assec al balcó i observo el jaleo. Prefereixo aquesta plaça a una altra hipotètica on no hi passi res. També per les nits.
Aunghhhhhh….
I per solteres, rodrígues i rodríguesses i en general maldestres en les feines de la casa.
Per començar tenim una forma curiosa de plegar les samarretes. Ara que en tinc un munt a casa, estic mirant de trobar-li el tranquillo.
Després tenim una altre enginyós recurs japo per pelar una patata bullida. Aquí el normal és pelar-la abans de coure-la, però en tot cas el remei és ràpid.
I per acabar un curiós invent per poder veure pelis porno i que no t’enganxi la parenta o el jefe. Ja sé que cap de vosaltres veu porno per internet, però si a un amic d’un amic li interessa…
Pic 1. Piqué el moderat.
Pic 2. Piqué el moderat mal vist pel seu partit.
Pic 3. Piqué el moderat. O no.
1. El denmedio de los xixos
2. Se maparesío en suenyo
3. Ma dixo quen otra vía
4. Jo eda un pedo callejedo
Avui, dins del cicle xuminades d’estiu, tres documents gràfics:
1. Montilla de jovenet i kumba total
2. Montilla reloaded by Polònia
3. Recomanació al Montilla: el català és la polla!
Hi ha una pàgina curiosa per Internet que s’anomena No puedo creer que lo hayan inventado. És una pàgina on es mostren invents d’allò més insòlit i freak. Us n’he fet una petita tria d’alguns que fins i tot poden tenir el seu punt interessant.
1. Ulleres d’anonimat
Si tens un càrrec públic per exemple 
i estàs en plena farra desenfrenada, què millor que aquestes ulleres que simulen la típica franja negra que posen als diaris per preservar l’anonimat.
2. Làmpara cocodril
Si disposes d’una piscina i tens por als intrusos, res millor aquesta làmpara que es carrega de llum solar i que per la nit flota per la piscina amb els ulls encesos. Ideal pel Club.
3. Wàter amb peixera
Si estàs fart de les avorrides cisternes del wàter, què millor que aquesta peixera -amb peixos de veritat-. I no et preocupis, que no descarrega tota l’aigua i no cal canviar els peixos cada cop que et dóna per canviar l’aigua de les olives.
4. Mamelles dispensadores de sabó
Continuem al bany. Fart d’anar a les palpentes buscant el fotut pot de xampú? Molt millor tenir alguna cosa a la que agafar-se, no?
5. Ratolí ergonòmic
Per si no t’arriba o no t’acaba de convèncer el dispensador de sabó, aquí tens una altra opció. Un ratolí de dos mugrons botons que s’adapta perfectament a la teva mà.
6. Xancletes amb butxaca
Aquest no està gens mal pensat. Ara a l’estiu que és un merder portar les coses, aquestes xancles amb butxaca poden solucionar-te la vida. Ideal també per a la platja nudista no haver d’anar amb la runyonera i tot penjant que més aviat sembles un benzinero una mica sortit.
7. Picaporta amb mà inclosa
Per sorprendre els teus veïns, aquesta picaporta és imprescindible. Ideal en ambients siniestros i similars.
8. Motlle de salsitxes-pop
Fart que els nens no et megin? Amb aquest fabulós motlle faràs unes precioses salsitxes-pop que la veritat a mi em fan més por que una altra cosa.
9. El defensor de la teva habitació
Si estàs en l’edat del pavo i no vols que el teu germà/germana/pare/mare entrin a la teva habitació, res millor que orientar aquest room-defender que fregirà a cops de raigs làser els intrusos.
10. El frigo-penis
Amb aquestes calors, res millor que portar-se alguna cosa ben fresca a la boca. Fins i tot n’hi ha que se’n demanen dos, un a cada mà!
Avui l’Àlex comentava nosequé sobre l’Aquí hi ha tomàquet al bloc del Roger. Això m’ha recordat un vídeo d’aquest programa que vaig veure ahir en un zapping i que fa referència a un altre gran programa, Operación Triunfo. Sí, ja sé que cap de vosaltres ha vist OT en la se seva vida -i molt menys Aquí hay tomate- però en tot cas per aquells que un dia sense voler, perquè els van obligar o perquè s’havien espatllat casualment tots els altres canals es van empassar la final o qualsevol de les eliminatòries, aquí va un estrany vídeo de la Soraya.
Perquè coi diu Poyeya? Serà que s’havia pres alguna cosa? Els crits d’ànims a la selecció espanyola serà a partir d’ara Apoyeyos oé? Soraya és en el fons Soyaya?Enigmes dignes de l’Iker Jiménez, sens dubte….
Faig la meva petita aportació al món dels gats, darrerament molt reivindicats als blocs. I també perquè veieu que el Mac és un sistema operatiu no només fet a la mida de les persones sinó que el mininus també s’ho passen teta amb ell!
Per cert, he canviat una mica l’aspecte del bloc, ara que començo a entendre com va això de les plantilles. Espero que us agradi així amb més coloridu.
Deixarem una mica ensorrat el missatge anterior sobre el futbol, que total era per omplir una mica (encara que tinc unes ganes de veure el Barça…). Llegeixo que la gracienka se’ns en va de vacances però que… ai! també se’ns queda sense feina. Càssum!
No podia estar de dedicar-te, gracienka, el darrer vídeo de La Vida de Brian, "cerca el costat bo de la vida" 
I ànims al que estem en situacions similars, ja de pas. En tot cas, ens veiem el 18!