Cal la plaça?

Vila de Gràcia 10 Comments »

Llegint el bloc de l’Àlex, he vist que una de les propostes o feines a fer per esquerra era la urbanització de la Plaça Dones del 36.

Fa molt temps que ho dic però fins ara no havia fet un post sobre això. Cal fer una altre plaça a Gràcia?

Total perquè vingui gent pagant 2 quilos per metre quadrat (a no! Que faran un pis i mig de protecció oficial).

Després aquesta gent es queixarà que a la plaça la gent fa molt soroll, que les matinades els molesten, que el sopar de tal entitat no els deixa dormir, etc….

No hauria sigut millor fer equipaments?

A Gràcia de places no en falten, en canvi equipaments si.

Un altre temps es possible

General Comentaris tancats a Un altre temps es possible

 

Una manera si més no curiosa de donar la informació del temps.

 

Entrepans vegetals

General 3 Comments »

Dissabte vam anar a Palafolls ja que l'Oscar i la Ramoneta estrenaven un espectacle còmic de circ anomenat "El Equipo B"

Ens va tocar treballar una mica, jo fent de tècnic de so (amb l'Aleix que m'ajudava), la Marta gravant l'espectacle en video i l'Abdul i el Frodo fent de voluntaris…

Quan estàvem fent una birra al Cafè de Palafolls vam trobar aquesta carta de "Bocates" Vegetals, si més no curiós… 

Salt d’alçada

General Comentaris tancats a Salt d’alçada

Aprofitant que aquest dissabte l'Anna Palou té una competició de salt d'alçada al mig de Sabadell (Suposo que és al matí) penjo aquest video. És dels mateixos del ping pong matrix.

 

Diada Ganàpia (Segona part)

Ganapies 8 Comments »

Ja arribat l’hora! Molta gent es pregunta (realment molt poca) que és l’Escamot de les Olles.

Són els irreductibles Ganàpies que es van quedar fins al final de la festa…. vam acabar esperant que obris el metro.

Com vaig dir en el post anterior vam anar als Enfants, al principi hi havia pocs Ganàpies, i poc ambient. Mica en mica va arribar la gent i la resta de Ganàpies.

Vam estar ballant una bona estoneta, però a les quatre cansats de pagar 4€ per una cervesa i que molts Ganàpies ja havien marxat cap casa seu, vam decidir marxar.

Llavors vam decidir conèixer persones de l’extrem orient, concretament Paquistenesos. Després de conversar per un espai breu, decidíem intercanviar mercaderies. Em fa l’efecte que sortíem guanyant nosaltres els hi donavem un petit tros rodó de metall i ell ens donava un metall en forma de cilindre i ple d’una beguda típica de Catalunya. Quina gent més integrada!!

Tot seguit vam decidir constituir formalment l’Escamot, per això vam anar cap a la plaça de les Olles (Plaça Sant Miquel), això si recollint les anelles de plastic que hi havia pel terra.

Allà vam estar fent temps, continuavem coneixent a Paquistenesos. Mentrestant vam ensenyar a tres guiris borratxes que eren els castells, fent pilars de dos i poms. Sort que el terra era tou (estàvem al parc infantil). Més tard van passar un parell de yonkis, que deien que els Mossos els havien pagat, a canvi d’una birra van pirar. Finalment un home amb moto blanca i llums blaves ens va dir que marxessim d’allà! Que poc enrotllat!!

Vam decidir anar cap a la plaça de la Catedral, però a mig camí tres gabatxos borratxos que havien robat una manguera als de BCNeta, ens vam voler lligar amb ella. Moments de tensió, discussió si ens havíem de pagar o no. Finalment va guanyar el no i vam anar a seure a les escales de la Catedral.

Quan van obrir el metro el vam agafar i allà l’escamot es va acomiadar (oooooooooooooooo)

Quan estava arribant a casa em vaig adonar que cap a les 6 del matí a Gràcia els ocells cantant. No sabia que hi havia ocells a Gràcia!!

 

Diada Ganàpia (Primera part)

Ganapies 3 Comments »

 

 

Tal com vai dir al post anterior dijous es va celebrar la diada Ganàpia, molts ganapies ja han explicat com va anar. Aniré fent un copia i enganxa de diferents fotologs i un altre dia acabaré d’explicar les aventures de l’Escamot de les Olles.

Tal com explica la capo, la diada vam fer el següent:

Hem obert de p4, seguit de 4d6a i després hem descarregat el 3r 5d6 ganàpia després de 4 o 5 anys sense fer-ne cap!! Felicitaaaaaaaaats colla!!!! Estava molt més macu que als assaigs!!!! Llavors id3d6 i 3d6 (vaya xurro que ha sortit avui, ens hem relaxat… perquè era el millor que teniem!!!) i per tancar 2p4 (un carregat… sense comentaris al respecte… m'he cagat en tot, si ja era abaix!!!) i 6p3 novatos dels quals només n'han sobreviscut 2!xD Com he arribat a riure, ha estat molt graciós!

La nostra anxaneta, la kraleta explica com va anar el cinc:

Ahir un dia per no oblidar, això sens dubte… mai hagués dit k per un 5/6 staria tant contenta… pro realment vaig disfrutar com mai fent akest castell… sabia k era un dels sostres de la colla, k hi havien moltes ganes i molt treball al darrera, k hi havia nervis, pors però sobretot molta il·lusió per repetir-lo després de 4 o 5 anys sense fer-lo!!!
aconseguir-lo no va ser fàcil, per llà dalt vaig haver de tornar a fer alguna peripècias però ens ho vam currar mogollon per desacarregar-lo clar k si!GANAPIES!!! carregant-lo no en teniem prou i vam suar de valent per completar-lo!!!

El Sergi Saballut també explica com va anar el cinc i alguna cosa més.

Un servidor el va poder viure des de la buida del tres a terços sobre el meu estimat segon (el rené). Aquell castell va comensar molt bé de mides tot i que la torre es va haber d'ajuntar una mica al tres, pujaren els dosos, pujava l'acotxadora, i al arrivar l'enxaneta (hola holeta queraleta!!!) la cosa va comensar a moure's una mica, després molt, despres el recuperavem, despres tornava a moure's, una aleta, dues aletes… Crido: L'hem carregat!!! Toca descarregar-lo, només se senten crits, de canalla, de tronc, de pinya, allà passa de tot. Surt la canalla, surten els dosos, comenso a cridar de nou, baixo de sobre el rené, amb l'emoció em caic de la pinya, el tenim!!!! Lo que ve després ja es tot molt difús, salts, crits, abraçades, una emoció fortissima, ganes de plorar d'alegria… Ufff, ja me emocionat només d'escriure això…

Finalment la festa!!! Primer remullada de novatus (nova tradició a ganapies). Geniaaaaaaaaal el JB (el Jaume Barri, clar) amb alguna cançó em vaig posar nostalgic i tot (pobret paff o puff o com es digui en jaume barri… no vull ser com aquell nen… vull viure molts anys més a ganaaaapies!!! Després ganapremis, espero que els agradés a la gent.

La Marta, una de les novates de medicina explica com van anar al pilar dels novatos, l’actuació del Jaume Barri i la gimcama.

Després tocaven pilars novatus…però clar com k a mi no m'avien dit re jo feliç pensan k no ho faria…de cop i volta sento: Martaaaaa!! vas sobre en Pau!! k? com? (nervis, nervis i més nervis) Vem fer 6 pd3 novatus! i se'n van aguantar 2! Jo i la Paula!! UEEEEEEEEE

Tot i axí nose com no vax caure, entre la moto k portava a sobre i el bailoteo k baix fer allà dalt!!!

Dinar amb postres i tot! Comença a correr el beure i en Jaume Barri actuant! Ballar, cantar i fer el burro x allà! Arriba el joc del barret: recordo star tirada a terra am unes 6 persones a sobre, am una ma el barret agafat, arrosegant-me i fent força…finalment: el barret va ser meu! Kuan van cridar 18 no podria permetrem el luxe de k mel prenguesinan facilment! am lu k em va costar…jejeje

Ganapremis…VISCA LES DE MEDICINA!!!
i Gimcana: en resum, tots despilotats tiran la roba pels aires, fent postures rares, molls fins dalt! Vaig acabar fen d'enxaneta sense camisa!

Durant la gimcana la Gemmeta va fer un espectacle amb el Marc i la Nocilla, jo vaig haver de fer un pilar de dos amb una mà (l’altre estava tapant les parts més intimes), em van aixafar el cap, vam fer posicions del camasutra casteller, vam produir dos striptis (un a la regi i l’altre a la presi) i moltes coses més…

I finalment la presi :

Després Ganapremis: la junta ens vam emportar un premi per la feinada feta aquest any!
Repartim la revista i m'acomiado oficialment com a Ganàpia i com a Presi (encara em queda un mes)

Gimncana: la veritat és que em vaig avorrir bastant a la meva prova, ja que m'havia de despullar i no anava gens borratxa.

I a netejar!!!!

Cap a la Cívica i a sopar, va sobrar moltíssim sopar!!!

Després del sopar vam anar cap a Les Enfants i allà va néixer l’Escamot de les olles, però això ho explicaré un altre dia.

 

Foto familia dels Ganàpies 
 
Més fotos aquí, gràcies al Josep

 
I la revista de la Diada de Primavera 07, Diada d'hivern 06, Diada de Primavera 06, Diada d'hivern 05

 

 

5d6 Ganàpia, el segon de l'esquerra sóc jo!! (el de la torre) 
 
Jo després del dinar
 
 
3d6, jo sóc el segon de l'esquerra (La rengla dels Martí's) 
Abans de la diada
 
 
René ballant Lo Tio Pep 

Dilluns de ressaca…

Castellers de la Vila de Gràcia 1 Comment »

Ahir dilluns de ressaca!

La setmana que tot just hem acabat ha sigut molt mogudeta i amb les conseqüents ressaques.

El dijous hi va haver la 12 Diada Ganàpia, però això ja ho explicaré un altre dia i sobretot les peripècies de l’Escamot de les Olles.

I dissabte el sopar dels Xè aniversari dels Castellers de la Vila de Gràcia. Deu ni do el dia, i la nit!

Després de tot el matí transportant neveres, carregant i descarregant cotxes i omplint les neveres vam acabar dinant al Resolís. Un gran menú que gairebé no vam poder acabar. A la tarda passar una estona per la Jujol per comprovar que tot estigués bé i vaig anar cap a casa a descansar una mica i dutxar-me.

Del sopar destacar la puntualitat de la majoria de gent de la colla (que estrany!!) i la impuntualitat de la majoria de polítics, exeptuant el Ramon Nicolau que a les 8 del vespre ja estava al Roure fent temps.

Durant el sopar, diferents converses interessants amb els “convidats” que estaven a la taula presidencial, mentre menjàvem: Xató de Vilanova, Pernil brasejat al forn i Tiramisú.

I quan encara no havien repartit els postres van començar la tanda de discursos i record (cerimònia conduïda per l’Arnau), per això hem vaig quedar sense postre ni cafè.

El que vaig dir al discurs, aquest no l’havia preparat gens, ja ho podeu llegir a La Tortuga i a Transversalweb. Per variar una mica vaig demanar pel local promés fa uns cinc anys, aprofitant que el Regidor i bona part de la classe política gracienca estaven allí.

El regidor va acceptar el guant Espero que aquest cop la “solució” existeixi i no sigui una altre promesa en va.

Després la nit va continuar animada per un punxadiscos, quan es va acabar la música vam enfilar cap al Continental, però com que no ens van deixar entrar vam anar cap al local de la colla.

Resumint, molt bon ambient, festeta i moltes rialles.

A les 7:15 del matí vaig arribar a casa destrossat.

Una mica de música clàssica

General 5 Comments »

Avui penjo el video d'un concert de piano, ja veieu, ara sóc una persona culte.

 

El video m'he l'ha passat el Raimon, que avui fa un concert al Conservatori del Liceu (Rambla 63) a les 20:30

Personalichen confessioneen!!

Ganapies 9 Comments »

Durant aquets viatge a Berlín hem anat apuntant a la llibreta blava les frases més divertides que ha dit la gent. Cal deixar clar que són extretes de context i interpretades amb el seu segon sentit, aquí les teniu: 

“Berlín és com Mollet, però amb la gent una mica més rossa” (Emi)

“Do you have silver paper?”, volent demanar paper de plata (Gemma, la incompresa).

“Aquí va estar Hitler… (silenci), i Indiana Jones… (silenci) JUNTS!!” (Emi)

“Aquest home no sap aparcar, es va treure el carnet per correu” (Zalo a l’avió)

“El René s’ha tornat dona, tinc la regla” (René)

“Jo només em menjo la Ruth” (Sergi)

“Teniu una casa lliure?” (Nish)

“Em podríeu deixar el sofà? Es que la cadira és com una guillotina” (Albert)

“És com si estiguessim a Sabadell i Barna estigues on està Barna” (Emi a 27 quilometres d’Hamburg)

“Te voy a meter mas rabo, que cuello tiene un paro!” (Pep)

“No se que…. de xupar-la” (La presi recordant una frase)

“Quin Ganàpia et vols follar aquesta nit?” (Tovallola)

“Aquest país té pobles i cases d’aquestes?” (Txell, Ves quina cosa)

“Això està ple d’alemanys… Sembla Mallorca” (Llorenç, el mallorquí)

“Un cagadubtes és un cagarro tant gran, que abans de llençar-se a l’aigua la tasta (Zalo, el llençat)

“Les hamburgueses, són les dones d’Hamburg” (Emi, el pensador)

“Si et trec un ull amb el pal, te’n poso un de blau que a Alemanya n’hi ha molts” (l’Emi l’oculista)

“No havieu marxat amb la primera fornada?” (Pep al Pau i al Gabri) “Collons tio, parlar de fornades aquí Alemanya és una mica fort (Pau)

“Que és la Gemma amb motxilla? Un Tentepié” (Zalo)

“Jo amb el Martí m’hi entenc molt bé, a sobre d’ell hi faig de tot” (Anna Prat)

“Queden 27 quilometres per arribar a Hamburg (Emi). Hi ha 27 quilometres d’embús” (Zalo)

“Que bé! No tinc una compresa a la cara! (Sergi al llevar-se)

“Necessito entrar algo al meu cos!” (Speji)

“Tens uns ulls molt macos, però no puc de deixar de mirar-te els pits” (Lluís a la Laia)

“La Laia reparteix aigua del ximi” (René)

“Menja, menja, tranquil… (silenci), oju que regalima…” (René al Manu)

“Els boxers ajustats pels tios són com els tangues per les ties (Pau), Doncs jo sempre vaig amb tanga!” (Zalo)

“Sergi, baixa’t una mica que em tapes l’avió” (Anna Prat)

“Us imagineu que a l’aeroport no ens deixen marxar, perquè ho hem pagat les multes i ens hem de quedar aquí i comença un cop d’estat?” (Emi)

“Ei Ganàpies, el cònsol porta els pantalons grocs” (René) “Deu voler que li pintem les 4 barres” (Sergi) “Jo tinc la regla, jo ho puc fer!” (René)

“No us passa de vegades que us diuen mandonguilles i no sabeu què vol dir?” (Ruth)

“S’ha d’entrar per davant perquè és de nit” (Noia del casal)

“Ara meteix no tinc la seva cara posada al cap (René) A mi m’ha costat posar-me la cara” (Sergi)

“Posa-me-la entre les cames i apreta fort” (Irene acotxadora)

 

 

Ganapies a Alemanya: Diumenge

Ganapies 4 Comments »

Després de passar una nit dormint intermitentment: simfonia de roncs, quan algú caminava pel terra, a part de fer soroll, tot el terra tremolava i que dormir a terra, no és el mateix que dormir al teu estimat matalàs.

Els del casal català a Hamburg, ens van despertar i ens van donar l’esmorzar: galetes amb cafè alemany.

 

El René esmorzant
 

Quan mes o menys ja havíem acabat d’esmorzar, tornen a entrar la gent del casal amb tot d’entrepans que feien molt bona pinta. Es veu que les galetes eren el berenar que ens havien comprat perquè mengéssim a l’avió, ens havíem menjat el berenar!!

 

Esperant l'autobús 

Un cop al museu Etnològic d’Hamburg, vam assistir a la inauguració de l’exposició sobre el món casteller. Van parlar el director del Museu, el consol Espanyol (que hi feia allà) i la presidenta del casal català d’Hamburg. Dels discursos només vaig entendre: Katalanishen, danke i el tros del discurs que va ser en català.

Al museu em vaig trobar amb el Jurgen, amb la camisa de Gràcia!!. Vaig buidar mitja motxilla, ja que portava samarretes de la colla, faixes, el DVD. I ens vam poder fer una foto gracienca a un munt de quilometres de la Vila.

L’actuació no va anar massa bé, sobretot a causa dels problemes de comunicació que teníem amb els alemanys que col·laboraven a les pinyes. El resultat va ser: pilar de 4, 2d5, id3d6, i4d5an, id3d6, 4d5an, p4s, múltiples p2 (amb els Segadors de fons). Com vam dir després de l’actuació, els hi vam ensenyar tota la gamma dels castells: Descarregats, Intents i Intents desmuntats.

Després de les pertinents fotos de família, vam poder fer una visita ràpida a l’exposició. Ara tocava la visita exprés a Hamburg. Metro, metro, visita de 20 minuts al port, metro, fer transbord corrents, metro i un altre cop al museu.

 

Port d'Hamburg 

Sense temps per descansar, vam anar corrents cap a l’aeroport (metro i bus) i després d’alguns problemes de comunicació amb la noia que facturava l’equipatge el vam poder facturar.

 

Un cop a l’avió (després que algú tingues problemes per passar els controls de seguretat), vam poder descansar del matí estressat. El menú de l’avio no havia canviat, potser per això vam acabar fent una guerra de coixins dalt de l’avió.

El més important que va passar a l'avió, és el document que va firmar la nosta presi

 

 

 

 

Guerra de coixins 
 
Més fotos a l'interior 

 

 


El café de l'esmorzar 

 
Alps francesos 

 
Entrant a l'avió 


WordPress Theme & Icons by N.Design Studio. WPMU Theme pack by WPMU-DEV.
Entries RSS Comments RSS Entra
Aneu a la barra d'eines