Assajos sobre la realitat

“El món editorial s’ha refugiat sempre amb una idea: que el llibre era molt dificil d’imitar. Els dispositius digitals fins ara han estat ridículs. En els darrers mesos aixo ha canviat amb el Kindle d’Amazon. És el primer avís però encara estem lluny perquè encara és una mica estrany i té les seves limitacions”. Així reflexionava el febrer de 2008 -en una entrevista que li vaig fer per la revista Enderrock- l’Ernest Folch, director editorial d’Ara Llibres, sobre què significava els ebooks en l’empresa editorial. Folch no s’equivocava a l’afirmar que estàvem a les portes d’un canvi i apostava per la introducció d’Apple en el negoci per introduir el factor de prestigi en els dispostius ebooks. No s’equivocava tant quan parlava d’aquesta importància de l’empresa de la poma. Segons informacions del Daily Telegraph, els llibres són la primera aplicació de l’iPhone, per sobre dels jocs.

Anem més enllà però de les consideracions d’Apple. Centrem-nos en qüestions sobre la societat de la informació actual, que es mou en tres punts:

1. Diogenització. Hem convertit les nostres vides digitals en una acumulació gairebé infinita de bytes d’informació en què les targetes de memòria es sobreposen i ens empenyen a una no-assimilació de tots aquells productes que baixen, consultem, carreguem. Quantes pel·lícules hem baixat en els darrers mesos i no hem vist? Quants discos tenim carregats en els nostres iPods? Acumulem bytes i gairebé els convertim en brossa -inservibles per la seva manca de reproducció-.

2. Els pioners tecnològics, els early users, estan creixent exponencialment. La nova religió és el consum tecnològic i els responsables de les principals empreses tecnològiques, els gurús que ens guien cap un horitzó futur per deixar enrere les escletxes digitals.

3. L’oci creix al mateix temps que es digitalitza. Cada cop hi ha menys racons on la tecnologia no transforma aquelles activitats que han acompanyat l’home al llarg de la seva història. Ha estat la música, les activitats físiques, el cinema… i ara és la literatura i per extensió, allò en què es basa la nostra cultura: la tradició escrita.

Si considerem aquests tres punts, será l’hora de plantejar-nos cap a on van les nostres biblioteques i els objectes que molts estimem, els llibres.

Estem en una etapa inicial on els dispositius que apareixen al mercat no són gaire millors que aquells vells terminals Motorola que a finals dels noranta anomenàvem telèfons mòbils. Ens parlen de Papyre, del Sony Reader Touch o del Kindle 2 però recordem que a vegades ser el primer no significa ser el millor i que companyies com Amazon, Sony o Barnes&Noble no es comporten millor que Microsoft o Nokia, reversionant i millorant els prototips de forma gairebé paranoïca.
Ángel María Herrera, creador de l’editorial digital bubok.com, és molt clar en aquest aspecte, segons unes declaracions recollides al darrer FICOD: “No hi ha grans diferències entre els aparells, el més important és el contingut”. Així el llibre digital representa ja el 8% de la producció editorial a l’Estat espanyol i l’any 2008 es van editar gairebé 9.000 llibres en format digital.

Amb aquestes xifres és obvi que el sector editorial s’ha d’adaptar perquè l’ebook planteja diverses qüestions:

-Replantejament dels costos. De moment es parla que els ebooks han de tenir un cost aproximat d’entre el 50 i el 80% dels llibres de tapa dura però en general els preus encara no són prou competitius. Tindrà, en aquest sentit, la culpa la continua penalització tecnològica de les diverses administracions? Sense unes velocitats de línies prou competitives, el llibre digital neix a Espanya castigat: les obres digitals tributen un 16% d’IVA, davant el 4% que grava el llibre imprès.

-Aparició de noves professions relacionades amb l’edició digital. Una nova indústria podrà prescindir d’impressors però haurà de cercar tècnics en edició digital.

-Recels romàntics. No feia gaires setmanes, el conegut escriptor gallec Manuel Rivas se sumava als corrents neoludistes per posar en dubte el llibre digital davant la tasca romàntica i clàssica que realitzen les llibreries i aquests fetitxes en paper que anomenem llibres. És gairebé heroïca la resistència de tots aquells que aguanten i resisteixen l’arribada dels ebooks.

-Recels econòmics. Són els ebooks els pròxims objectius de la pirateria? Tot allò que neix digital està subjecte a la controvèrsia sobre la seva copia. No és aquesta la vella dialèctica entre un món catòlic -controlador de la paraula- i un món protestant -difussor de la paraula-?

-Reconversions inevitables. Sumant a les qüestions sobre l’IVA cal pensar si l”ebook seguirà l’exemple de la indústria musical o cinematogràfica? En un món on l’empresa de comunicació es reiventa contínuament les editorials seran illots lliures de qualsevol canvi? Estrany pensar-ho. Més estrany voler que sigui així.

-Noves dialèctiques entre els autors i els seus lectors. Poden ser lògics els recels de Rivas davant els canvis. No podem demanar a tothom que sigui flexible i deixi enrere el seu gust pels fulls de paper. Ara bé, qualsevol autor es resistirà a estar en contacte amb els seus lectors. He assistit a presentacions d’obres a l’Ateneu Barcelonès i us asseguro que el vàrem de l’optimisme d’un escriptor es medeix per l’audiència de la sala. L’ebook no ens obre la possibilitat d’entendre i ampliar els coneixements sobre una obra, manejant-la i incloent tota la informació possible?

-Noves possibilitats de les llengües minoritàries davant els oligopolis de les majoritàries. En el cas de la llengua catalana, Internet permet un major recorregut dels productes audiovisuals que consumeixen més de 10 milions de persones. El llibre digital pot ser la revolució que converteixi la literatura catalana en quelcom més que un bé preuat.

Hi ha massa preguntes sobre cap a quin futur naveguem amb els ebooks. Llibres, milers de llibres, milions… tot allò que potser mai podrem llegir al nostre abast, amb un simple ‘click’.

Crec que no hi ha imatges més esgarrifoses que les piles de llibres cremant a les places del Berlín dels anys trenta del segle XX. Els nazis van fer autèntiques ratzies entre els llibres dels autors jueus. Els pròxims dictadors, segur que n’hi haurà, ho tindran més fàcil que Hitler? Hauran de cremar els dispositius o caldrà esperar que els virus esborrin les obres universals? El somni d’una Biblioteca d’Alexandria eterna potser no està tan lluny.

[+] L’Univers Ebook

[+] Bitferit amb olor a tinta

PD: Aquest  post sorgeix com una idea comuna a partir d’una xerrada twittera amb:

@mcap_sr3

@irinoko

@jrosell

@jordigarcia

@perdomo

@soniola

@toniaira

@evasnijders

@trinamilan

Posts sobre #paper digital:

– Perdomo – Toni Aira – Jrosell – Noticia diari digital – Sobre Manuel Rivas. –Mediafuturist – Soniola – Trina Milan

~ by assajos on 24 novembre 2009. Tagged: alexandria, ebook, hitler, kindle, rivas, sony