On són els nostres límits tecnològics?
Em fascina la capacitat de la xarxa de reinventar nous gadgets, utilitats i eines de forma permanent i continua. Un amic meu diria que mentre el segle XX va ser el temps dels grans invents el segle XXI és territori de les versions i les millores de les coses existents. Al mateix temps, però, que parlo d'aquesta fascinació també hi ha cert respecte per aquest monstre nodal que és Internet, que et fa estar excessivament despert i alerta de les noves formes amb què es mostra. Un mes a Internet pot ser un període massa llarg a perdre si vols desconnectar. La contraportada d'aquest dimecres d'en Carles Capdevila combina la por d'un individu que als gairebé 43 anys es veu abocar al Facebook de forma impulsiva.
Actualment la tecnologia exerceix un magnetisme quasi religiós, en què la fe en ella ha d'estar per sobre de tot. I és la tecnologia la que exerceix de node d'unió intergeneracional perquè la música, la moda o l'esport passen forçosament pel sedàs dels instruments pels quals es canalitza.
La tecnologia però com deia anteriorment té una característica que la fa dinámica de forma extraordinària. Capdevila s'interroga sense trobar una resposta definitiva què significa la "maduresa positiva": És curiositat per provar els invents dels joves o la capacitat de renunciar-hi sense traumes? Crec, no obstant, que la sensibilitat pels canvis és la que ens fa voltar pels nostres temps sense excessius traumes. Sovint observo massa casos a la meva feina de persones que han desistit d'entendre els temps actuals anclats en l'analfabetisme tecnològic (volgut o involuntari).
Als meus trenta anys reflexiono quins són els meus límits per entendre els canvis tecnològics. Arribarà un punt que m'aturaré, que no podre seguir el ritme? Resultarà llavors que he arribat a la maduresa o és que simplement hauré renunciat al reciclatge? De moment, seguim surfejant.
Et fas preguntes que no toquen…El “problema” del company Capdevila és la necessitat d’experimentar. Pot ser els “adults” no experimentem amb la tecnologia, si no que simplement l’hem de trobar útil. Aquesta pot ser és la diferència entre la gent més adolescent.
Tu seguiràs el ritme en el moment que a tu t’interessi….
Quim said this on 29 agost 2008 at 00:59
L’experimentació i la utilitat han d’anar de la mà, més enllà de les edats
Pau said this on 10 setembre 2008 at 10:20