Assajos sobre la realitat

La senyera la pots cremar, trepitjar o escopir. Almenys això és el que haurien d'advertir les normes d'ús de totes les banderes que surten de fàbrica. Ara bé, ni ho intentis amb una bandera espanyola. L'ultratge és màxim i les penes, de presó perquè evidentment si cremes una bandera d'Espanya immediatament al delicte original li sumes el de desordre públic, tot i que tu estiguis a cent quilòmetres del lloc dels fets. El sol fet de pensar en cremar la roja-i-gualda és delicte.

En Franki, un jove terrassenc, passa aquests dies llargues hores a l'ombra de la presó per ultratge a la bandera espanyola. Ni la pressió popular ni les manifestacions contra aquest empresonament mouen la maquinària penal de l'Estat, embrancat en judicis contra l'honor a la pàtria mentre continua el seu col·lapse judicial.

Cafè per a tots!, criden els constitucionalistes però en definitiva seguim amb la mateixa fal·làcia de sempre. Ni el finançament és igual per a tots ni les mostres de llibertat d'expressió són iguals per a tots. Si un seguidor radical de l'Espanyol crema una senyera durant un partit de la Copa Catalunya és democràcia. Si un alternatiu català crema una bandera, és ultratge.

Voleu que us digui que és per a mi ultratge? Ultratge és que la Constitució reconegui el dret a una vivenda digna i la dignitat te l'has d'embolicar en paper de diari, com un entrepà de sardines.

Ultratge és que en un estat que vol ser plurilingüístic no es pugui parlar en català al Congrés dels Diputats.

Ultratge és tot aquell acte que nega el reconeixement de la memòria històrica pel bé de la unitat i la reconciliació. Ultratge és tot aquell que nega el diàleg i s'autoafirma en la repressió policial.

Ultratge és fer prometre el càrrec als ministres davant d'un crucifix en un estat que es considera aconfessional però que canalitza els ajuts a l'Església mitjançant un concordat de subvencions i poder.

Em sap greu, en tot cas, que les banderes valguin més que les persones i sobretot que, en un país com Catalunya que ha viscut com la primera la repressió policial, la nostra classe política miri cap a un altre costat, xiulant i xiulant, que l'aigua ens preocupa, que la crisi ens neguiteja i que la dignitat d'un jove egarenc val ben poc malgrat que molts encara expliquin les seves curses davant dels grisos.

~ by assajos on 8 maig 2008.