Chikilicuatre for president!
Sort que algú ha entés d'una punyetera vegada de què es tracta això d'Eurovisió. El triomf de Rodolfo Chikilicuatre en la final espanyola del certamen representa d'una vegada per totes la desacralització d'un concurs que el franquisme va convertir en la seva particular illa de Perejil.
Amb els triomfs de Massiel i Salomé, des del franquisme fins la Espanya de la transició el país veí va convertir cada cita en una prova de patriotisme. Cada derrota era un cop a l'Espanya, bressol de Remedios Amaya, Mocedades, la Década Prodigiosa o Betty Missiego.
Cada cop pitjor i més emprenyats per la manca de criteri i gust musical dels europeus davant els candidats espanyols, el prestigi d'Eurovisió era només un miratge en un panorama sense objectius més ambiciosos per un país que conserva en alguns sectors ínfules d'imperi.
Tornar la pilota
Ara però, toca riure's d'Eurovisió i tornar la pilota gràcies a la proposta del programa de Buenafuente, que ha convertit a Chikilicuatre d'un acudit de bar entre guionistes a un candidat en ferm per a un concurs que, desenganyent-nos és el paradigma de l'estètica kistch i que té com a un dels seus recents guanyadors la tropa de monstres anomenats Lordi.
La democràcia digital
A banda del personatge, m'interessa el fenomen que ha sorgit al voltant de la forma com ha guanyat Chikilicuatre a Internet. Les veus més apocalíptiques han advertit del problema de les noves tecnologies a l'hora de votar i han posat èmfasi en assenyalar que el perill d'organitzar una votació a través de la xarxa es que se't 'coli' un friki com aquest. Clar, ara resultarà que podem posar al mateix nivell una votació per Eurovisió que per la presidència d'un país. La realitat però és que hi ha estudis ben seriosos que apunten a la viabilitat i rigor d'una votació política a través de dispositius electrònics. Ara resultarà que tenim més por d'apretar un botonet que de treure's de la butxaca una papeleta per fer una topinada… El meu vot ja el tens, Chikilicuatre!
Leave a Reply