Assajos sobre la realitat

Obres els calaixos i trobes un rudimentari mp3, vas passar per un mp4 i després has caigut a la trampa de l'ipod. La 'vella' càmera reflex ja està desada a la funda i no recordes si encara té algún rodet de pel·lícula a dins però et dóna igual perquè primer va arribar una càmera digital compacta i ara estàs a punt de comprar-te una reflex digital. No saps quants megapíxels farà la futura adquisició però té és igual. Segur que la càmera del telèfon mòbil que portes en farà el mateix. De telèfons mòbils també n'ha passat un parell i ara tens la sensació, estranya sensació, que necessites un aparell on ho tinguis tot: agenda, reproductor musical, càmera, ah, m'ho oblidava, i telèfon.

Segons dades recents, els espanyols gasten 3.022 milions d'euros en tecnologis de la informació i la comunicació (TIC). Els telèfons fixes no estan de moda ja però la resta, com les càmeres fotogràfiques o les pantalles de plasma augmenten. A principis de 2005, la consultora GFK (cito fonts de El País) estimava que es vendrian uns 450.000 televisors LCD i a mitjans d'any la xifra va augmentar fins 800.000. Un any després, es van vendre prop de dos milions d'unitats.

Early adopters
A l'extrem d'aquesta tendència consumista trobem els 'early adopters', el que podria denominar l'avantguarda dels consumidors; aquells que aparell tecnològic nou que apareix en el mercat, aparell que es compren. Són els nous compradors compulsius del segle XXI. No importa el preu, només necessiten satisfer el seu ego sent els primers en posseir la consola o el reproductor de torn. Aquesta tendència consumista, no obstant, es generalitza i s'amplia a la resta de la població. El motiu, però, no és ser el primer, sinó estar integrat.

A banda de converses polítiques o esportives, el tercer eix temàtic de la dialèctica de qualsevol ciutadà són les TIC. Consumint productes de darrera generació no per fruir-los sinó per estar integrats i saber respondre en qualsevol conversa d'oficina. El problema però és que aquest fenomen és una espiral amb corbes cada cop més pronunciades i espais de temps encara més curts. Les actualitzacions estan a l'ordre del dia i les necessitats (relatives) cada cop s'esgoten més fàcilment.

El Cas Iphone
Amb un capítol apart caldria analitzar el fenomen Iphone. El nou dispositiu d'Apple que ja es comercialitza a França o Alemanya, arribarà a Catalunya aquesta primavera envoltat d'una aurèola gairebé mística malgrat no tenir moltes de les funcionalitats que s'haurien de demanar a un aparell que vol ser el paradigma de la integració. No obstant, el més fonamental d'aquest cas és la fòrmula de prestigi amb què s'ha dotat la firma Apple per fer de qualsevol dels seus productes par essencial de les nostres vides i, el més important, crear uns vincles afectius i de pertinença d'una comunitat global de persones a nivells gairebé de secta a partir d'un simple ordinador com és el Mac.

La bulímia tecnològica no té límits i les necessitats en les nostres vides cada cop són més difícils de satisfer. Cert és que trobem casos de persones que ni s'han comprat mòbil, van amb un walkman o tenen VHS a casa seva. La sensació, però, és de trobar-nos davant un cas estrany i ens provoca una barreja d'admiració i llàstima. Pobres, encara no han vist la potència de les nostres pantalles de plasma, els nostres reproductors musicals amb mil funcions i els nostres mòbils tàctils.

~ by assajos on 28 març 2008.