Turquia i la pena de mort
Dos membres més a repartir el pastís de subvencions, ajuts i fotos oficials a la Unió Europea. Romania i Bulgària s'integren aquest 2007 a les taules de treball d'aquesta regional vetada al Gran Turc. "Reservat el Dret d'Admissió" per els qui viuen de l'Estret del Bòsfor cap el fons del mapa. Una prova rera una altra, els turcs han hagut d'anar participant en diverses proves d'enginy polític i aprenentatge sobre les democràcies occidentals. Els autors d'aquesta gincana europea, ni més ni menys que els inquilins de Brussel·les, que accepten uns i altres però sempre deixen de banda la més lletja, Turquia.
Aquesta sempre eterna i jove Europa que per a molts, en temps franquistes, simbolitzava la lluita i les metes democràtiques és la gran mestra dels Drets Humans que alliçona els pobres otomans i quan arriba a casa mira cap una altra banda quan a Iraq la soga es tensa sobre el cos de Sadam. La pena de mort que sense dubtes Turquia ha hagut d'eliminar del seu sistema judicial és la mateixa que Europa permet a la Mesopotàmia ocupada gràcies a la seva modèlica democràcia nord-americana.
No cal dir ni enumerar les atrocitats del dictador Sadam però justament perquè aquest és un símbol de la violència més inhumana hauria estat com a mínim necessari un procés llarg on s'haguessin jutjat tots els seus crims, sota la pena de cadena pèrpetua.
L'Europa buròcrata i atrapada en els seus propis discursos ha dormit ben tranquila aquestes darreres matinades mentre la pena de mort continuava incrementant el seu marcador i l'escabrositat ens deixava imatges de mòbil gravades en el moment que la trampa queia sota el de Tikrit.
vaia mierda de todo k da ssko i to nen si o9s lo currais mas nen ejee k asko jajaj weno k os peten
josep maria said this on 5 març 2007 at 09:30