La trista història del nan de Morgantown
Allen Snyder, veí de Morgantown (Virgínia Oest, Estats Units), va rebre fa no gaires dies una carta que incloïa una foto del seu nan de jardí, que havia desaparegut misteriosament el 19 de juliol. La carta, amb matasegells de Pittsburgh, va sobresaltar Snyder, qui no es podia creure el que estava veient.
El nan de bosc, de 14 pulzades, tenia problemes segons explicava la carta: "Si us plau, envia’m diners per la fiança, perquè tinc problemes". El nan explicava que estava "penedit", ja que "m’havia anat de casa per veure món i ara estic en un merder". La carta no explicava, però, quins eren els problemes del nan. Drogues, beguda, joc, tràfic de drogues? Res de res, el nan de jardí havia escampat la boira i el món no havia estat just amb ell.
Snyder no sap qui està darrere d’aquesta pesada broma, que vaig descobrir fa uns dies en el llistat de notícies d’Associated Press. La notícia, que va tenir repercussió en el diari local The Dominion Post de Morgantown, no és un fet aïllat en l’estranya relació dels nans de jardí amb el món contemporani. No recordeu la importància que tenia un altre nan en una pel·lícula com "Amèlie", que recorre el món acompanyat d’una amiga hostessa de la protagonista, per sorpresa del senyor Poulain?
De moment, si us plau, quedeu-vos amb la trista notícia del nan de Morgantown però prometo seguir investigant i, sobretot, explicar-vos més històries de nans on sovintegen els fronts d’alliberament de nans de jardí.
Òstres!! ara ja sé d’on ha sortit el nan que ahir picava a la porta de casa meva!!, juas juas, vaja noticies…aquests “gringus” són únics 😉
Gracienka said this on 27 juliol 2006 at 14:19
I no el vas convidar a sopar, gracienka? Són petits i mengen poc, diuen 🙂 Ara que aquest de la foto, igual un parell de cerveses de la nevera t’agafa perquè està fet un bon pillo!
Mk said this on 27 juliol 2006 at 14:26
jejeje, és que ma mare sempre diu que mai li obri la porta a un nan, i menys, si era americà. I ma mare sap el què es diu 😉 Hi ha una altra versió,una mica menys simpàtica, i és que els nans no existeixen i jo estic fatal del terrat, que em falta un bull, vamus…que tbé podria ser 😀
Gracienka said this on 27 juliol 2006 at 14:31
jo li dec pasta a aquest coi de nan:-(
Dolors said this on 31 juliol 2006 at 10:50