Assajos sobre la realitat

Per què no deixem les coses clares d’entrada? Odio Eurovisió i el concurs de pop kistch infantiloïde és un caspa tremenda que més que fer consciència europea ens porta els pitjors cantants del continent a uns escenaris que no es mereixen. Que algun dia sonés la campaneta amb el Waterloo d’Abba no justifica que les televisions del continent escalfin els seus pressupostos amb brillantines, camises florejades i decorats de mil bombetes. En un temps passat, Espanya s’obria una mica, ni que fos uns mil·límetres a les llums de l’Europa de les cançons però els temps de Massiel i Salomé són tan pretèrits (però tant) que penso que les dues formen part de l’atrezzo als baguls de RTVE, al costat de les marionetes d’Herta Frankel.

Les famílies que envoltaven els aparells de televisió de l’Espanya en blanc i negre han deixat pas a quelcom pitjor, els eurofans, joves que quan el ‘La, la, la’ només eren espermatozous en l’obscuritat. Els eurofans són aquells grups de joves que es planten davant les pantalles de plasma amb un vol de crispetes, unes coles i molta pizza, per aplaudir la caspa i recomptar els vots. En aquest sentit, caldria reflexionar què és pitjor si Eurovisió o els propis fans que envolten l’esdeveniment.

Enguany han triomfat Lordi i hi ha gent que amb fet el crit al cel però realment el problema són aquests trolls que s’han escapat d’El Senyor dels Anells? Ens trobem però davant els únics representants nacionals amb prou dignitat com per amagar la cara per la vergonya que provoca aquest espectacle musical.

Suma que sumaràs, Espanya novament a la cua d’Europa
Nota a part, cal posar el palmarés espanyol eurovisiu amb una nova pàgina de fracàs rotund. Les Ketchup van tenir el seu just premi per una cançó que no tenia cap mena de sentit i on la coreografia (cadires de perruqueria que donaven voltes i ballarins escombrant el terra amb els seus cossos) no arribava a festival de final de curs. Si us plau, més dignitat! Això és el que fa falta a Televisió Espanyola, que mentre porten aquestes cordobeses a passejar per Atenes es veu que no quadren els números amb Ràdio 4. El bagatge anterior (amb ¿Quién maneja mi barca?, per exemple), però, no convida a l’optimisme. Més aviat tenim la sensació (el canari de cas inclós, que amaga el caparró sota l’ala) que els representants musicals del país i algú de les discogràfiques s’enduen el peix al cove amb algún que altre contracte mil·lionari.

Però ara que estem tan ficats en estatuts, constitucions i declaracions solemnes cal preguntar-nos quins són els peatges polítics. Aquest ha de ser el just premi per Montenegro que a l’endemà de la seva independència rebran els senyors d’Eurovisió a les portes del palau presidencial amb somriures de venedors d’enciclopèdies? Si us plau, el dia que Catalunya sigui independent, que no deixin passar els homenets de l’aeroport del Prat sota l’excusa que són portadors de la grip aviar. Per si de cas, estaria bé començar a posar barricades a La Jonquera per si algún eurofan vol començar a fer gestions amb la Generalitat. Us ha quedat clar, oi? Cadascú té les seves dèries però jo ho deixo clar d’entrada i per acabar: odio Eurovisió.

~ by assajos on 22 maig 2006.