Assajos sobre la realitat

Una vegada la salut del meu canari ha tornat a ser més o menys la mateixa, tot refilant aquest cap de setmana amb els cops de raqueta d’en Rafa Nadal i amb l’exhibició de poder d’en Pedrosa (deixant de banda la seva decepció pel triomf de l’Alonso), m’he pogut concentrar amb vanalitats que han creat no pocs interrogants sobre els ‘quiquis’ ràpids de l’Arrabassada. La Dolors, amb una sana curiositat, preguntava fa uns dies el perquè de tot plegat, que jo enllaço més aviat amb una cultura automovilística que té més a veure amb la picaresca que amb el tunning.

Fa uns anys un grup de música que la qualitat era més que qüestionable cantava allò de "Què difícil és fer l’amor en un Simca 1.000!". L’Arrabassada i el Simca 1.000, doncs, tenen el denominador comú de les joves parelles que no troben cap altre moment d’intimitat que l’habitacle d’un vehicle. La rapidesa, en aquest sentit, no ve determinada per l’ejaculació precoç com podria suggerir la reflexió sinó a la relativa manca d’intimitat d’indrets com les faldes del Tibidabo, els jardins de Montjuïc o l’Escullera, llocs on els ‘voyeurs’ eren tan habituals com els vidres entelats dels cotxes que aparcaven.

Algun dia els cronistes de la ciutat hauran d’explicar aquestes nits d’aventures juvenils, de cossos inexperimentats que s’amotllaven entre el volant, el fre de mà i la guantera. Fins ara, hem tingut notables referències al sexe clandestí amb llibres com La Casita Blanca, d’en Carles Balagué, una obra de lectura obligada per aquells que vulgueu conèixer com era la Barcelona més canalla a l’època de postguerra. Això sí, si algun cop parleu amb ell, no feu referència a aquest llibre perquè sovint es queixa que l’han etiquetat com el gran expert dels meublés, la qual cosa amaga la seva autèntica fama de col·leccionista de bon cinema amb la seva sala Méliès.

Molts de la nostra generació hem viscut les primeres experiències sexuals als vorals dels camins que la foscor amagava i després d’uns anys recuperar aquests records ens porten més d’un somriure i segurament la sensació que l’enginyeria automovilística no tenia molt en compte els criteris de confortabilitat dels vehicles.

~ by assajos on 15 maig 2006.