Por a la llibertat d’expressió
Avui m’aixeco amb la sensació de ser un any més vell. Sí, avui és el meu aniversari. Nascut el 1977 cada cop m’acosto més a la xifra dels trenta sense cap pròrroga. Bé, em plau aquesta data per diverses raons. Primera, perquè fa quasi 29 anys George Lucas va començar a remoure la nostra imaginació amb Star Wars. També cal recordar que el 1977 va morir el rei del Rock, Elvis. Més enllà d’aquestes anècdotes, aquest 3 de maig se celebra també el dia mundial per la Llibertat d’Expressió. Alguns pensareu que potser sobren dies mundials i bones intencions i manquen propostes fermes. i fets pràctics.
Em resisteixo a pensar però, que no aquestes dates assenyales no ens puguin fer reflexionar ni que sigui una mica sobre les llibertats democràtiques del nostre país i, sobretot, les que afecten a l’Estat espanyol. Aquest 3 de maig la Comissió Catalana de Seguiment i Observació al Cas Egunkaria (amb graciencs "il·lustres" com David Fernández, de La Torna, el conseller Albert Musons o el nostre company a Transversal Web, Roger Palà) ha emès un comunicat demanant el "sobreseïment definitiu" de la causa judicial i la investigació de les tortures denunciades. Ja fa tres anys que Euskadi es va despertar amb aquest malson que encara dura i que alguns s’entesten en eternitzar per trobar algun tipus d’indicis terroristes en el diari que dirigia Martxelo Otamendi.
Valdria la pena reflexionar sobre la llibertat d’expressió, concepte que està en boca de molts polítics però que realment està condicionada encara ara per certs tabús informatius. Fins que no caiguin aquestes pors no viurem amb la total seguretat que entenem aquesta preuada llibertat. Les limitacions, abusos i conxorxes no només són propis de països subdesenvol·lupats sinó que encara avui dia els periodistes trobem dificultats per la nostra tasca diària. Les limitacions a la nostra tasca informativa són habituals exercida per tots aquells que no volen espolsar les seves catifes. Encara avui dia alguns fem servir l’expressió "que la força t’acompanyi" quan volem desitjar sort als nostres companys, no sigui que algun cop de porra s’escapi, el polític de torn no agafi el telèfon o et trobis amb una roda de premsa on el torn de preguntes queda anul·lat, com cada vegada és més habitual trobar.
Leave a Reply