París comença a Pi i Margall
L’agència de viatges del RACC al carrer Pi i Margall, davant del mercat de l’Estrella, té una estampa ben curiosa des de la matinada de dilluns. Seguidors del Barça han començat a fer cua en aquesta com en altres agències de l’entitat per intentar aconseguir una de les entrades per a la final de la Champions League que es disputa a París el 17 de maig. La bogeria s’ha desbocat entre els seguidors culers. A l’agència gracienca s’hi sumen els exemples de les agències de la ciutat, com la del carrer València amb carrer Urgell o carrer de les Bruixes, a Les Corts, amb diverses cues de socis barcelonistes. El soci del Barça que vulgui estar a París i no hagi estat de sort en el sorteig d’avui que ha realitzat el FC Barcelona entre quasi 80.000 peticions tindran l’oportunitat a les agències del RACC, a partir de les 9 hores d’aquest dimecres 3 de maig fins divendres.
Des de que el Barça va derrotar el Milan a les semifinals de la Copa d’Europa, l’entitat de viatges i vehicles ha rebut més de 3.000 trucades i l’opció que ha ofertat són 6.000 paquets de 435 euros, més el preu de l’entrada. Si no hi ha sort en el sorteig del Club ni a les cues del RACC poques opcions queden pels socis i aficionats culers. La reventa, però, segur que farà el seu ‘agost’. En aquests moments, els preus per veure el FC Barcelona-Arsenal ronden els 3.000 euros.
La bogeria culer doncs comença en el cas de Gràcia a agències com les de Pi i Margall. Aquest dilluns a la nit, els sms i correus electrònics han volat en diversos mitjans de comunicació. Pares de família, joves i gent de totes les edats fan en aquests moments cues arreu del país. Gent de la Vall d’Aran es muntaven en el cotxe i baixaven fins Vielha per fer cua davant del RACC d’aquesta població, ahir dilluns, en un particular 1 de maig.
Aquestes petites històries de fe blaugrana, però, contrasten amb les butxaques dels diversos membres de la junta directiva del Barça. Cada directiu s’endú 30 entrades "per la patilla". Amb centenars de culers dormint al ras i sopant llaunes de mandonguilles fredes resulta com a poc una manca de respecte que la directiva de Laporta compti amb tres desenes d’entrades per "compromisos". Alguns veuen en aquesta final de París un negoci i una forma d’intercanvi de beneficis i en aquestes situacions, Laporta i els seus directius haurien donar una mica més d’exemple. Fins ara, els seus compromisos ideològics han estat molt lloables, eliminant els feixistes de les grades del Camp Nou, donant suport al Correllengua o convocant un partit entre palestins i israelians. Ara caldria donar una nova mostra d’exemple per eliminar qualsevol ferum de negoci tèrbol.
Vaja…ara la preocupació és si és un negoci terbol o no…quan la preocupació hauria de ser que això del futbol és gairebé una malaltia…
Quim said this on 3 maig 2006 at 05:47
Qualsevol afició pot convertir-se una malaltia. Què passaria, però, si l’esport nacional fos la lloable tasca castellera? La criticaríem amb tanta força?
Far said this on 3 maig 2006 at 11:13
és igual de críticable , l’afició castellera que la del futbol, tothom té els seus defectes, però això que estàs dient és fer demagògia. Podem parlar de coses negatives del castells…però és completament diferent la tasca social que realitza cada un..
Quim said this on 3 maig 2006 at 14:28