Assajos sobre la realitat

Aquest dissabte es commemoren tristement dos anys dels macabres atemptats de l’11 de març que van sacsejar l’Estat espanyol, a les portes de les eleccions generals que havien de dur a Mariano Rajoy o José Luis Rodríguez Zapatero a les portes de la Moncloa. Al-Qaeda feia la seva aparició en una festa que ningú l’havia convidat però que finalment va destapar les mentides del govern popular.

Unes setmanes abans, Ràdio Gràcia em va encarregar un reportatge sobre les eleccions generals, una peça radiofònica que havia de reflectir d’una forma amena i fresca la campanya electoral que fins els atemptats de Madrid es van convertir en un plebiscit pel jove Govern tripartit que governava Catalunya, amb un Carod Rovira fora de l’executiu per les seves excursions boletaires a Perpinyà.

Durant gairebé dues setmanes Elena González, companya de la ràdio, i jo vam estar assistint a conferències, mitings i altres actes per buscar la frase, el comentari o la declaració sarcàstica de diversos polítics del nostre país. Va ser una feina de producció complexa, buscant i seleccionant tot allò que podria mostrar-nos una campanya electoral diferent.

L’onze de març de 2004, però, ens vam despertar amb els mals auguris d’uns atemptats que sacsejaven els ferrocarrils de la capital d’Espanya. El que havia de ser les eleccions de Carod es van convertir en pocs minuts en les eleccions marcades per Al-Qaeda i la gestió fraudulenta d’un govern espanyol que va intentar transformar la realitat pel seu propi benefici. El que havia de ser un reportatge divertit i irònic en pocs minuts es va transformar en un munt de cintes sense sentit en un calaix ple de pols.

Aquests dies escoltava algunes de les cintes que vam fer servir llavors per gravar la classe política del país i certament penso que m’hauria agradat compartir amb vosaltres aquell reportatge radiofònic perquè a hores d’ara aquest fet significaria que els assassins no haurien aconseguit el seu objectiu de tenyir de sang les urnes.

Serveixi aquest article d’homenatge a les víctimes que van perdre la seva vida en aquells atemptats plens d’irracionalitat. Dos anys no han pogut esborrar els records de neguit, tristesa, patiment, dolor i enuig amb què ens movíem aquells dies. Encara resonen els crits contra el terrorisme però també contra la mentida d’un govern que no va estar a l’alçada.

~ by assajos on 10 març 2006.