Prohibit apropiar-se de la nació
Aquest dissabte els carrers anaven plens de famílies senceres que amb pas ferm anaven al punt de sortida d’una manifestació que encara cou, a qui ha de coure, i fa pensar a qui ha de pensar. La transversalitat (beneïda paraula) era més que evident en una manifestació que reinvindicava el dret a la nació catalana i que aplegava un conjunt de contrastos dignes d’anotar. Les primeres cròniques s’han afanyat tot d’una a quantificar la manifestació però els intents han estat més aviat difusos. La Guàrdia Urbana va tirar a la baixa i en Joel Joan va alçar massa el llistó (Joel, fes-te mirar les dioptries de les teves ulleres…) però en el fons el més important no són les xifres sinó la diversitat de persones i tendències que omplien els carrers barcelonins.
La nació no pot ser un preàmbul però tampoc se la pot apropiar ningú que en vulgui fer un ús partidista. La marxa pacífica d’aquest dissabte no és monopoli d’Esquerra perquè ha de ser entesa com la força d’una societat que vol un horitzó més llunyà que l’actual Estatut. Els socialistes han explicat que molta gent va manifestar-se contra les mentides del Partit Popular però caldria que tots els partits polítics en prenguessin nota perquè l’home del sac que és el PP és només una visió parcial de la realitat d’un país on la classe política sovint no està a l’alçada de la nació.
"Som una nació" va ser el lema principal d’aquesta marxa però la imaginació de la gent és infinita i es van poder veure eslògans, cartells i banderes de tots els colors i motius (més enllà que la senyera fos el denominador comú dels manifestants). El carrer en la tradició mediterrània és la font de les opinions del poble i malgrat que alguns vulguin quadricular el carrer amb estranyes ordenances pel ‘civisme’, Barcelona ha sortit al carrer novament per allò que considera una realtat tangible. Creure en el nostre país no ha de ser fer volar coloms sinó un denominador comú dels ciutadans que viuen i treballen a Catalunya.
S’ha de recordar que pel que tinc entes Esquerra es va passar pel forro la “normativa” que va posar la plataforma de no portar banderes de partits.
observador said this on 22 febrer 2006 at 12:07