Agur, leioa
Chalatenango, una ciutat d’El Salvador, plora aquestes darreres setmanes la mort d’un lleó anomenat Jon Cortina, sacerdot jesuïta, tantes vegades amenaçat pels militars d’aquell país centreamericà i a finals d’any va patir un vessament cerebral que va acabar per endur-se’l definitivament.
Juan María Raymundo de Cortina Garaigorta, nascut a Bilbao a portes de la Guerra Civil (1934) no només era un lleó per la seva condició de seguidor del Athletic Club sinó també per la seva aferrissada lluita per la defensa dels drets humans a l’Amèrica Llatina. Fou el fundador de Pro Búsqueda, una organització que es dedica a reunir famílies separades per la guerra civil salvadorenya. Des de l’any 1994, aquesta entitat ha comptabilitzat 754 sol·licituds de recerca, s’han resolt més de 300 casos i s’han produït 174 retrobaments.
Cortina era llicenciat en Filosofia, Humanitats i doctor en Enginyeria Civil i mentre va exercir el sacerdoci a les comunitats més pobres d’aquell país va ajudar en el disseny i construcció de ponts i urbanitzacions. Però el padre Jon, el ‘abuelito’ com se’l coneixia entre els fidels d’Aguilares, de San José las Flores i de Guarjila, va ser tot un referent moral. Fidel als seus principis basats en la teoria de l’Alliberament, va estar al costat dels més pobres des de principis de la Guerra Civil.
"Va ser amb la gent del camp amb qui vaig comprendre l’Evangeli. Al veure la persecució que patien, veient la seva humiltat, la solidaritat entre germans, va ser quan vaig començar a enamorar-me d’aquest poble", deia sovint Cortina, que va patir dos atemptas i va ser donat per mort en l’assassinat de jesuïtes a la UCA. D’aquella tristement famosa llista on hi havia Ignacio Ellacuría, un dels primers noms que va sortir fou el de Cortina. Posteriorment es va demostrar que aquest estava de viatge a les comunitats indígenes del país. Cortina, per sort, no va completar la negra llista de sacerdots que havien lluitat pels drets humans del país, com Oscar Romero o Rutilio Grande.
Cortina, però, no només és un feix de noms i dates sinó de paraules i d’anècdotes, algunes de les quals he pogut sentir de prop de persones que han conviscut amb ell a l’altre vorera de l’Atlàntic. Una, però, la vaig viure fa uns anys jo mateix quan em van presentar Cortina en una escola de Bellvitge on el jesuïta hi era de visita. Després d’una breu conversa en què es va interessar per la meva tasca periodística en un diari esportiu, Cortina va ironitzar amb una frase que sovint repetia: "Dios sólo creó un equipo perfecto, el Athletic de Bilbao. Al resto, les llenó d’extranjeros". Adéu, lleó. Agur, leioa.
Leave a Reply