header image
 

Peixeres de merda

Aquests dies hi hagut gent que ens ha preguntat per què Transversal Web no havia publicat cap notícia ‘innocent’ el dia 28 de desembre, igual que fan molts mitjans de comunicació arreu del país. Potser algú s’ha pensat que les notícies sobre els atracadors de caixers o els lladres d’scooters tenien aquesta missió. Fins i tot una notícia com la de la crisi econòmica del Club Natació Catalunya hauria pogut entrar dins d’aquesta tipologia d’informació que han situat a Guardiola en el Reial Madrid o la boda del jugador del Chelsea, Frank Lampard, a Montserrat. Però que un campió d’Europa de waterpolo estigui a punt de desaparèixer és una broma massa pesada en un país que vol ser quelcom en el món de l’esport. D’acord, una nació, una selecció, però també un esport de base que nodreixi els nostres equips nacionals de jovent amb il·lusió.

Però l’assumpte, en definitiva, no és parlar avui en aquest desembre congelat ni de la selecció catalana ni del Nen Jesús. Tornant a la qüestió inicial, Transversal Web com la resta d’anys no ha publicat cap notícia ‘estranya’ el dia dels Innocents perquè considerem que la informació ja està prou marcada de notícies que semblen broma com per posar més llenya al foc dels despropòsits.

Publicar notícies iròniques un dia a l’any no ens salvarà a la premsa, en general, de salvar-nos de l’orfendat del sentit satíric amb què van nèixer moltes publicacions a principis del segle XX. Actualment sembla que la ironia o el sarcasme, o en definitiva, la mala llet constructiva hagin desaparegut. Els mitjans de comunicació ens imposem en un context general massa autocensura, la pitjor de les censures, i el sentit satíric s’ha perdut, només conservats en petits reductes. Una de les darreres mostres és la desaparició d’El Burladero a La Vanguardia. Qüestió d’espais va al·ludir l’empresa editora….

A Transversal Web aquest reducte de premsa satírica es troba a les Pastilles d’Ortiga, gràcies a la feina d’en Roger Gimènez i l’Oriol Rosselló. El nostre diari vol seguir potenciant la ironia sense haver de reduir-la a un dia a l’any perquè la informació contrastada vol tenir un contrapunt en aquesta opinió gràfica que vol ser, com diuen els autors, "petites dosis d’humor amb un regust que rasca".

Confidencials

Els periodistes tendim massa a fixar-nos en les noves tendències i oblidem les tradicions que ens han portat fins avui dia. Però a vegades, no arribem allò on es dibuixar l’horitzó. En Juan Varela dibuixa el nou periodisme amb conceptes com ‘Periodisme 3.0’ on la participació dels lectors o espectadors és fonamental però em penso que molts d’aquells que han passat per les facultats de Periodisme s’han quedat a mig camí promovent i escrivint allò que s’anomenen confidencials, un etiquetatge en què tot està permès. Xafarderies i ‘off the record’ destapats estan a l’ordre del dia pel sol fet de publicar-se en llocs on el rumor viu en una peixera de merda tan feliç i tranquil. En una entrevista en Carles Francino no va dubtar en dir que ell no llegia confidencials perquè els considerava "escombraries". Tot dit, no? Es comença dient que "Las cosas son así y así se las hemos contado" y acabes creient amb la veritat absoluta.

El món del segle XXI viu de les tendències i com les modes aquestes vénen i desapareixen. Pel 2006 esperem que aquests subgèneres desapareguin i els periodistes tornem a posar la contrastació per davant. Cal sortir del soterrani i guiar-se per la llum, germans i germanes.

~ by assajos on 30 desembre 2005.

One Response to “Peixeres de merda”

  1. Molta llum germans/es gracienques es el que ens cal per sortir-nos de la realitat que ens atrapa, anem endavant es el que toca, enrera no queda res, nomes els records, i d’aixo no vivim cap de nosaltres els valents em de mirar el futur com un repte no com una amenaça, som-hi anem endevant. Bon Any no importa el numero, segur que sera millor que el passat.

Leave a Reply




 
Aneu a la barra d'eines