Assajos sobre la realitat

Llegim aquest dimecres 30 de novembre a Transversal Web que l’Ajuntament presenta una exposició on podem trobar fotografies del mobiliari urbà de la ciutat amb el preu inclòs al costat de la imatge. Aquesta curiosa proposta s’inclou dins les iniciatives per fomentar el civisme entre els barcelonins per "conscienciar quant valen les coses".

Recordo quan era estudiant i em tocava matricular-me apareixia el total de pessetes a pagar en la fulla de matriculació i al costat apareixia una nota d’avís que subratllava que malgrat que la matrícula tingués un preu, el cost real era un altre. Evidentment aquesta xifra era ‘sensiblement’ superior al que havies pagat en realitat.

Només hauria faltat que el bar de la facultat de comunicació de la UAB , catedral de partides de cartes i converses magistrals, hagués obert un dia qualsevol amb cartells anunciant els esforços psicològics i monetaris del claustre de professors per intentar educar a la massa estudiantil. Però aquestes propostes mai es van portar a terme mai malgrat l’advertència als nostres fulls de matriculació.

Trobem, però, paral·lelismes estranys entre el que plantejava la Universitat Autònoma de Barcelona i el consistorí barceloní perquè allò que uneix aquestes propostes és el paternalisme absurd de considerar que l’Administració aporta diners de la seva pròpia butxaca en comptes de, com bé diu el seu nom, administrar els nostres euros. És indubtable que malmetre sistemàticament el mobiliari urbà és una activitat reprobable que vulnera qualsevol convivència mínima però no es pot tractar als ciutadans tampoc com a nens petits, per explicar el valor de les coses.

Els paternalismes no han de ser la nota dominant de les estratègies del civisme, simplement perquè, a voltes, semblen ridícules. Algú que vol trencar una paperera pensarà si aquesta val mil o dos mil euros? L’incendiari es preguntarà el preu del contenidor que vol cremar?

El que és indubtable és que el civisme, igual que l’Estatut, està capitalitzant debats que arriben al lirisme més esperpèntic. Mentre que alcem el crit al cel perquè el legionari de Crist Acebes relaciona ETA amb el text que va sortir del Parlament de Catalunya, els polítics de casa nostra centren el debat del civisme amb la figura del caganer, que en el fons segur que algú li dóna la culpa per ser políticament incorrecte. "Vostè, el que porta els pantalons abaixats, no es pot cagar a la plaça Sant Jaume", va dir algún funcionari municipal. Au, fora del pessebre un altre any, que políticament és incorrecte.

En fi, qui ens entengui, que ens compri. Tothom té un preu. Fins i tot els mobles dels nostres carrers.

~ by assajos on 30 novembre 2005.