Assajos sobre la realitat

En un temps no massa llunyà els clixés de parentiu ens oferien una visió més aviat pejorativa de la tieta soltera, aquella que no havia trobat pretendents. "Aquesta es quedarà per vestir sants", deien els familiars i els veïns. La integritat física, de les noies sobretot, quedava qüestionada perquè no s’entenia que ningú la pretengués en matrimoni.

El poeta Federico García Lorca escriu per exemple a Yerma sobre una dona estèril que plana entre la solitud i la marginació social. Cal dir que en moltes societats s’exclou encara avui dia a les dones que no poden tenir fills. En un o altre món s’ha estigmatitzat els solters per la seva manca d’implicació, podríem dir així, en la transmissió dels llinatges. Les societats s’han perpetuat pels matrimonis que representaven la unió de dues famílies.

Encara avui dia, d’altra banda, vivim en una societat dual: del bé i del mal, del blanc o del negre, de Déu o del diable, etc. i un solter o soltera ens era una cosa incòmoda.

Més exemples sobre aquesta qüestió els trobem a la pel·lícula de Julio Medem "Lucía y el sexo". La protagonista, que acaba de ser abandonada pel novio, fuig a Formentera per plorar les seves penes. Al poc d’arribar, s’asseu en un restaurant i demana una paella però el cambre li diu que no pot ser. "Mínim dues persones, senyoreta".

Durant segles i segles les societats han tiranitzat els solters i solteres i els han etiquetats d’improductius. Tota societat ha de regir-se per les seves convencions socials però aquestes acaben excloent a molts que no considerem com a ‘normals’. Maleïda paraula aquesta: normal… perquè és la frontera on marquem les diferències que acaben provocant els conflictes. El més normal en aquesta societat en què vivim és cercar parella per construir un món idíl·lic. Tot el que queda fora d’aquesta idea es mira amb recel.

Però el món està canviant i a poc a poc els solters s’estan, podríem dir, venjant. La solteria ja no és un estigma sinó una marca comercial. Aquests dies ho comprovem perquè es realitzen fires i exposicions d’empreses que es dediquen a l’oci dels desaparellats. Els bingos i les discoteques han cedit pas a una àmplia oferta de productes i serveis per a aquells que s’anomenen ‘singles’.

Segons una enquesta 8 de cada 10 solters volen buscar parella però tot i així el mercat és extens donat el ritme individualista del nostre món. Potser es tracta que els índex de divorcis augmenta però considero que en paral·lel les persones tenim més problemes per relacionar-nos. Cada cop més l’ésser humà que viu a Occident necessita major intermediaris per canalitzar la comunicació interpersonal.

Ara ja no és només la necessitat d’un xat o de missatges de mòbil. Ara hem de canalitzar les nostres emocions a través d’empreses que cerquen els millors perfils per a nosaltres. Les agències matrimonials han acabat triomfant per fi perquè en el fons són com la música de Mecano, que mai s’ha anat i les modes s’encarreguen de reflotar.

Però el matrimoni ja no és l’objectiu d’aquest tipus d’agències només. A l’actualitat el solter o soltera busca el que podríem denominar oci de curt termini. És a dir, viatges, sortides o visites culturals. Allò que se’n diu compromís continua sent per a molts un tema tabú. Les relacions ja no són per a tota la vida, diuen alguns, si el que es vol, sobretot és cercar l’entreteniment, que és la mare dels ous de la nostra societat.

Barcelona o Madrid van veure florèixer tot un grup de comerços dedicats als homosexuals. Amb el temps, les etiquetes s’han ampliat per definir metrosexuals, singles, bisexuals, etc. En el fons, l’individu sempre ha necessitat incloure’s dins d’un grup. Els grups canvien però les necessitats de pertinença sempre són les mateixes.

~ by assajos on 6 octubre 2005.