header image
 

Casaldàliga, conviccions de ferro

Segur que molts aquesta vegada heu pogut veure l’entrevista que Mònica Terribas va fer a Pere Casaldàliga, exbisbe de Sao Fèlix d’Araguaya, a Televisió de Catalunya. Personalment, encara continuo pensant amb les paraules contudents d’aquest claretià que tot i patir el parkinson manté unes conviccions de ferro i no tremola en les seves crítiques al món occidental i a la jerarquia vaticana.

Sense anar més lluny, confessa que es va sentir incòmode quan va veure els fastuosos actes del Conclau que va acabar amb l’elecció de Benet XVI. De l’anterior Papa, Joan Pau II, no conserva unes especials vivències ja que la relació amb aquest era més que tensa. Paradoxalment, espera que Ratzinger sigui més dialogant.

No obstant, aquest català que fa temps va ser candidat al premi Nobel de la Pau, és encara més punyent quan parla del món occidental. "Em costa entendre que Occident sigui tan sensible als atacs terroristes i no es conmogui amb la situació de l’Àfrica", diu Casaldàliga, que rebutja tota opció de violència. El seu missatge, l’Evangeli, segueix sent per a ell, la ideologia més revolucionària que existeix. Cal pensar, doncs, que en aquest món, tant mancat de líders i de veritables alternatives al capitalisme, les paraules del vell bisbe Pere, són un bàlsam entre tanta falsetat.

En el fons, el que demostra Casaldàliga és que més enllà de creences religioses, l’ésser humà té l’objectiu comú de lluitar contra les injustícies. Aquest camí no té relativismes perquè l’oprimit té un mateix patiment, sigui quina sigui la seva cultura, a Brasil, Espanya, Catalunya o Estats Units. Potser seria hora que ens deixéssim d’excuses i escoltéssim dins nostre les paraules d’aquest català, que durant molts anys ha comprovat, lluny de casa, que el sofriment, sobretot dels indígenes, ha condemnat molts pobles a la foscor. Casaldàliga ha portat des de fa molts anys llum als que no en tenien i reflexió a aquells que anaven mancats. Potser és hora que obrim més encara les orelles i reflexionem tots plegats (creients, agnòstics o ateus)sobre aquestes conviccions de ferro, que ara per ara, em resulten les més revolucionàries i alternatives dites per un ésser humà.

~ by assajos on 15 setembre 2005.

One Response to “Casaldàliga, conviccions de ferro”

  1. plas plas plas (aplaudient) no tinc més paraules

Leave a Reply




 
Aneu a la barra d'eines