Ideologia tecnològica
El PSC organitza des de fa unes setmanes uns cursos d’informàtica per als seus militants per tal que puguin estar al dia de les noves tecnologies. Aquesta mesura sembla d’entrada una bona proposta per combatre l’analfabetisme tecnològic, un dels problemes amb què es troben, sobretot, les persones majors de 40 anys que per exemple han de buscar feina. L’ús de les eines ofimàtiques és imprescindible en un mercat laboral on l’ordinador i internet, en particular, són imprescindibles.
No obstant, aquesta notícia que ens sembla molt bona queda enfosquida per les declaracions del seu responsable de partit, Josep Maria Sala, que preguntat sobre l’ús del programari lliure es justifica dient que “usem el Windows perquè aquest sistema operatiu el té molta més gent i, sobretot perquè “el PSC fa formació, no ideologia”.
Les paraules de Sala sorprenen i ens fan pensar que potser el tret els hi pot sortir per la culata perquè de passar a ser un partit innovador i “on-line”, com titula El Periódico de Catalunya, passa a ser un partit que com diu Transversal Web “incompleix el Pacte del Tinell”. Aquest darrer titular que pot semblar tan desmesurat no ho és gens si repassem els acords que van signar els socis del tripartit català per, com es deia llavors, fer un govern “catalanista i d’esquerres”. El Tinell garantia, en teoria, la promoció i l’ús del programari lliure, de tots aquells programes de codi obert que s’estan imposant davant el monopoli de Microsoft i el seu Windows.
Passats uns mesos, i com deia el coordinador de la plataforma Softcatalà, Jordi Mas, la perspectiva d’ús d’aquest tipus de programes a l’administració autonòmica és molt pessimista. Aquests aspectes tecnològics han quedat com paper mullat en una retòrica que semblava que representaria un canvi en uns aspectes banals però que tenen una importància cabdal.
Usar el programari lliure no és una qüestió només d’ideologia, de contraposar la llibertat de programació per sobre del monopoli de Microsoft. El programari lliure s’usa per fiabilitat, rapidesa, seguretat i també per despesa pública. El cas, per exemple d’Extremadura és paradoxal. Governada per un socialista com Rodríguez Ibarra, l’administració autonòmica ha potenciat des de fa uns anys el sistema operatiu lliure Linux, per la seva gratuïtat. El cas d’Extremadura o Andalusia, dues comunitats que a vegades titllen de poc avançades, ens han de fer reflexionar sobre què és ideologia. La ideologia també es pot entendre com tot allò que significa un abaratiment dels pressupostos tecnològics, tot innovant i assegurant un aprenentatge per a tots els ciutadans.
Ser progressista i catalanista, com s’autodefineix el tripartit català, significa no només treure a passejar la senyera o destinar diners per a escoles públiques i hospitals. També significa desenvolupar tecnològicament el país i ser prou valents per innovar en tecnologies que no només abarateixin costos sinó que permetin incloure la llengua catalana en els programes d’ús més habitual. Cal tenir en compte que mentre que companyies com Microsoft no han realitzat cap tipus d’esforç per a la promoció del català entre els seus programes, el programari lliure desenvolupat per milers d’usuaris dels Països Catalans han traduït a la nostra llengua la majoria dels programes de codi obert.
Contraposar ideologia i formació com ens vol fer creure el socialista Josep Maria Sala és demagogia i manca d’interès per potenciar les noves tecnologies. La formació només pot tenir sentit si el seu contingut té una veritable intenció de millorar els aspectes tecnològics del país. Si la formació tecnològica dels socialistes queda només com una declaració d’intencions ens quedarem en la mateixa casella de sortida.
Al llarg dels mesos continuarem criticant l’extremeny Rodríguez Ibarra per la seva manca de visió de l’Espanya plural mentre el seu govern desenvolupa una estratègia tecnològica molt més agosarada que Catalunya on els militants de base del ‘partit online’ continuen obrint les finestres de Bill Gates.
Leave a Reply