Assajos sobre la realitat

Aquesta setmana he escoltat molts tertulians (i no necessàriament de la Cope) fent-se els experts sobre la família i la tradicionalitat d’aquesta, tot defensant la manifestació d’aquest diumenge 19 de juny a Madrid. Escoltant-los se’m posen els pèls de punta per diverses raons.

D’entrada, no cal ser gaire llestos per donar-se compte que l’objectiu principal es defensar l’homofòbia en termes de defensa de la infantesa a tenir un pare i una mare. No importa que encara ara les llars d’acollida estiguin plenes de nens i nenes que no han tingut cap mena d’oportunitat a escollir quin tipus de pares volien.

Encara més important que desvetllar els orígens precissos d’aquests moviments que diuen que admeten els drets dels homosexuals però que els hi neguen els seus drets com a ciutadans, és posar les coses clares des del punt de vista antropològic. Estem aconstumats a escoltar moltes veus pretensioses que tant poden discutir sobre la recepte secreta de la coca-cola com del sexe dels àngels. En aquest cas, no puc més que indignar-me quan sento alguns talibans dels mitjans de comunicació (i no cal anar gaire lluny, donant la culpa a la ‘caverna mediàtica’ de Madrid perquè a casa nostra també n’hi ha d’aquests) parlar sobre la família.

L’antropologia (algú dirà què no sap què és ni perquè serveix) posa les coses clares en el concepte de família, la seva interpretació i la seva universalitat. D’entrada, aquesta universalitat que reclamen molts d’entendre la família com una unió d’un home i una dona és totalment falsa.

Claude Levi-Strauss, antropòleg francès d’enorme vàlua i actual Premi Catalunya 2005, parla que "a la major part dels pobles, el matrimoni té poc a veure amb la satisfacció de l’impuls sexual i té més a veure amb aspectes econòmics". Podríem dir doncs que la família s’estableix més per qüestions socials i econòmiques que no pas per qüestions sexuals, sent aquest un aspecte secundari. El sexe no és la base de cap matrimoni sinó més aviat altres aspectes determinen la relació entre un home i una dona, però també entre persones del mateix gènere.

Més concloient és l’experiència que relata Kathleen Gough sobre la institució nuer del matrimoni de dona a dona. Els dos membres de la unió són dones i, tal i com ha mostrat un altre antropòleg Evans-Pritchard, "les disposicions legals de la unió són rigurosament comparables a les d’un simple matrimoni legal entre un home i una dona". A peu de carrer algú em pot rebatre aquest argument dient que en el cas dels nuer es tracta d’una societat primitiva. Però si el nivell d’intel·lectualisme per defensar la família parteix de consideracions morals que gairebé ratllen la pretensió científica, aquest exemple dels nuer és totalment vàlid, tot i l’etnocentrisme que ens envolta.

Un altre antropòleg i catalogador de societats, Murdock, manifesta que la família té quatre funcions: la sexual, l’econòmica, la reproductiva i l’educativa. Negant la possibilitat d’una parella d’homosexuals al matrimoni i a tenir fills, de moment, que jo sàpiga només la natura, i de moment, ens pot anular la funció reproductiva.

Llavors, de què estem parlant? De la defensa de la integritat dels infants o bé la jerarquització de les idees d’uns quants (entre ells, els bisbes, que no tenen cap tipus d’experiència conjugal, al menys de forma oficial…)? La ‘modèlica’ família de l’Opus, formada per un home i una dona amb sis fills, posem pel cas, és més exemplar que la de la mare que ha triat educar el seu fill de forma individual sense l’ajut d’un home? Un vidu que vol educar els seus fills és un ‘discapacitat familiar’? La democràcia ens ha de permetre a tots escollir les nostres idees, tot sent respectuoses amb el pròxim.

Així com un pot venir qüestionant les adopcions per part d’homosexuals també m’agradaria que l’Estat em preguntés si estic d’acord que hi hagi signat un ‘concordato’ molt beneficiós pel Vaticà. Em nego que els conservadors m’imposin el pensament únic, basat en l’odi i el no-respecte a les minories.

~ by assajos on 17 juny 2005.