Assajos sobre la realitat

Cada estiu, hi hagi sequera o no, guanyi el Barça la lliga o no, a les carreteres catalanes apareixen noies que més que fer cantonades fan revolts. Ja sigui al Maresme, Baix Llobregat o Vallès podem trobar noies que exerceixen la prostitució per un preu relativament mòdic. Normalment a primera hora del matí una furgoneta les distribueix al llarg d’uns quilòmetres, sobretot als trams on hi ha corbes amb espai suficient perquè un vehicle es pugui estacionar. A la nit, la mateix furgoneta les recull amb els salaris de tot el dia.

Diuen que la prostitució és l’ofici més vell del món però aquesta modalitat és relativament nova, tot i que la podrem trobar a molts indrets del món. Des de Barcelona a l’Havana. A casa nostra, sovint els conductors no disminueixen la velocitat persuadits pels Mossos d’Esquadra o pels radars. Els amplis escots i les cuixes a l’aire d’aquestes professionals són un bon reclam per aquells conductors que les observen, mig encuriosits, mig desitjosos.

Però lluny de qualsevol pensament lasciu, aquestes noies són una mostra més de la doble moral de la nostra societat que s’escandalitza quan inauguren nous burdells a sota de casa però que no li importa que aquestes noies s’estiguin durant hores a ple sol. Podríem entrar en debats sobre la conveniència de la prostitució però no podem amagar la seva existència ni que poguem obviar la manca de seguretat i d’higiene d’aquestes treballadores del sexe. Moltes, vingudes sobretot d’Amèrica Llatina o l’Europa de l’Est, no tenen cap més oportunitat quan arriben al nostre país que vendre el seu cos.

La furtivitat dels encontres sexuals amb aquestes noies no poden ser descrits de cap forma sensual. Més aviat es podrien comparar amb el tractament vexatiu del bestiar que va a l’escorxador.

L’al·legalitat del negoci del sexe només crea tràfic de blanques amb persones que arriben al primer món amb els somnis al cabàs i troben la crua realitat d’una carretera comarcal. El marc legal que reclament molts empresaris del sector no faria florèixer indescontroladament cases de cites ni prostíbuls com pensen alguns, sinó que milloraria les condicions de treball, higiene i salut de les persones que volen exercir la prostitució.

Qui vetlla pels interessos d’aquestes persones? Els empresaris que les volen explotar? Els clients que comparteixen mitja hora de sexe entre el volant i el canvi de marxes? Els riscos laborals d’aquestes noies són elevats. Obliguem als treballadors de la construcció que portin armilles de seguretat però ens importa ben poc si les noies de carretera si se senten desprotegides davant de qualsevol assaltant. En definitiva, aquesta és la nostra societat, la que s’escandalitza per una foto de Carod-Rovira coronat amb espines, que es resisteix a dialogar amb ETA, que es mobilitza quan les classes de religió deixen de ser obligatòries però que oblida les noies de carretera igual que fossin senyals de trànsit o una autovia.

~ by assajos on 30 maig 2005.