Assajos sobre la realitat

Qualsevol nit pot sortir el sol, deia en Sisa. Qualsevol nit, potser no ens trobarem el sol sinó gent que enganxa indiscrimidament petits anuncis a qualsevol superfície visible: parets, semàfors, papereres, parabrises de cotxe, etc. Aprofiten la nit per fer una de les feines més de moda de l’economia submergida. Aquesta feina té un anunciant comú, les immobiliàries, que falsejant un estil més aviat naïf ens ofereixen grans ofertes en pisos. Però avui no parlarem de disseny, tal i com vam fer la setmana passada. El nou i la novetat perpètua han de deixar en aquesta ocasió pas a l’incivisme, a aquella economia que converteix la ciutat en un taulell d’anuncis sense mesura.

Estem farts que se’ns demonitzi la cultura del grafitti, que com a tendència sempre ha vist com se la titllava de protocultura. Les batalles per la neteja dels ajuntaments ja s’han encarregat de perseguir a tot aquell que duia un spray a la mà. Les batalles que s’anuncien als mitjans són les menys efectives. Fa uns anys també es va incloure els anuncis d’immobiliàries entre els cavalls de batalla municipals però el resultat és més aviat pobre per una senzilla raó. En aquest país estem acostumats a parlar de valors universals o creences al costat de criteris pràctics, com si les dues coses tinguessin molt a veure. La majoria de campanyes municipals incideixen en el civisme, un valor més o menys universal, però no aporten criteris pràctics. La política, com a eix vertebrador de la nostra administració, peca de l’immobilisme dels gestos, de les paraules que omplen titulars però que es queden en no-res. Els ciutadans, en alguns casos, farts de les promeses actuen de la forma més expeditiva que saben, el kittin, el desenganxar els molestos cartellets i llençar-los a la paperera o, convenientment en el contenidor de paper per a la recollida selectiva.

Aquestes batalles en el camp dels valors ciutadans són els mateixos que es reconeixen quan ciclicament apareixen casos de legionel·la, el darrer al barri de Vallcarca l’estiu passat, tot i que les lleis autonòmiques obliguen als propietaris de torres de refrigeració a passar controls exhaustius. De la desinfecció al bacteri només hi ha un pas, la poca voluntat de l’administració a convertir allò que promulga en realitats.

La lluita contra l’incivisme, aquest cop, contra la publicitat indiscriminada només té un camí, el que ha de procurar penalitzar les empreses que embruten la nostra ciutat. Tota la resta són focs d’artifici, bengales amb molta llum però poc ressó.

~ by assajos on 30 maig 2005.