Assajos sobre la realitat

Dificultat, ensopegada, tragèdia, vertígen. Amb aquestes paraules i altres semblants molts diaris han titulat les notícies sobre els resultats del referèndum francès per a la Constitució Europea. Es respira aire de decepció entre la classe política d’arreu del continent. Chirac ha anunciat que França encara vol estar a Europa. Un bon avís no sigui cas que les plaques tectòniques els allunyin del continent de la mateixa forma que les urnes.

La il·lustrada França ha dit que no al dret de cuixa neoliberal que significa aquesta Constitució. Mentre que Espanya va acollir fa uns mesos la proposta amb la indiferència de qui es deixa convèncer amb el dringar dels fonts de cohesió, els francesos han votat la negativa massivament. Més de 12 milions de ciutadans han votat ‘no’ mentre que molts analistes ‘eurofans’ ja han situat la causa de la devallada en el vot de càstig a Raffarin i Chirac.

Aquestes anàlisis no són més que la miopia d’aquells qui volen obviar la naturalesa real del referèndum. Cal situar la negativa en la manca de confiança dels ciutadans en la classe política en general. Però, per extensió, la ciutadania francesa rebutja l’Europa dels buròcrates, aquella que es basa en els aspectes aranzelaris i el mercadeig dels ajuts públics.

Els francesos volen una Europa més social i més política, que no forçosament ha de destruir la ‘grandeur’ del país veí ni la seva sobirania. Serà preocupant doncs que els tecnòcrates d’Estrasburg o Brussel·les interpretin aquest resultat com una negació a l’europeïsme, que vulguin veure càstigs a Chirac i no sobre ells mateixos i la seva sordesa i ceguesa.

Tot i la minusvalia d’aquesta Europa que perd a la batalla del terreny ideològic un dels seus motors de forma momentània, els polítics de la Unió continuaran el procés de ratificació intentant que no caigui cap més estrella de la bandera i, sobretot, interpretant aquest resultat com una bogeria col·lectiva francesa. Igual que van fer els capitostos del PP quan van voler desvirtuar els resultats del 14M, els ‘eurofans’ no poden caure en la demagògia de pensar que 12 milions de ciutadans s’han begut l’enteniment o han estat influenciats per l’extrema dreta. Sovint se cita que la democràcia és un sistema poític que fins i tot permet qe bojos com Hitler obtinguin el poder parlamentari. Però seria negar la realitat posar aquests exemples citats en el mateix cabàs.

De nou, com altres cops hem fet des d’aquesta tribuna, cal fer una crida per evitar els maniqueismes amb què ens tenen habituats els polítics i que repeteixen fins i tot els personatges d’altres galaxies i imperis. “O estàs amb mi o ets el meu enemic”, diu Anakin Skywalker, el futur Darth Bush Vader.

Aquests resultats han de destapar les orelles i desclucar els ulls d’aquells que pensen que el ‘NO’ significa antieuropeïsme. Cal seguir treballant perquè l’Europa homogènia i monolítica deixi pas a l’Europa dels pobles, on els interessos socials col·lectius siguin la nostra bandera.

Avui, a l’hora del cafè, ens permetem posar una mica de licor a la tassa per brindar per aquesta mostra de democràcia responsable que han fet els nostres veïns. Felicitats, Franca!

~ by assajos on 30 maig 2005.