Exigeixo
Era una notícia anunciada la mort del jove okupa agredit brutalment aquest agost per una colla de neonazis a l’estació de Fontana. Era una notícia anunciada per l’estat crític d’en Roger, que finalment ha estat vençut per la mort. Aquesta cruel derrota pels pares, amics i ciutadans de Gràcia no pot tenir cap més continuació en l’acció judicial que resulta incomprensible. L’alliberament pocs dies després de l’agressió del principal acusat i els seus dubtosos amics, s’ha sumat a la curiosa decissió del jutge de variar el rumb de la investigació per les contradiccions en les declaracions.
En joc, la democràcia no pot resultar vençuda novament per l’acció feixista d’uns malnascuts. No podem fer-nos enrera davant el feixisme. En majúscules, hem de dir NO. Hem de dir prou a les agressions feixistes al nostre país. Ja fa uns anys va ser un jove independentista del País Valencià, en Guillem Agulló, qui va resultar mort a mans de neonazis. Fa 12 anys, en Pedro Alvárez va ser mort per un tret disparat per un policia a L’Hospitalet. En aquests dos casos, la investigació no ha trobat o no ha volgut trobar culpables.
En el cas d’en Roger, els esdeveniments semblen indicar que podem anar pel mateix camí. Que tot resulti un fet aïllat o una anècdota. Però les anècdotes les hem de deixar pels sopars d’empresa perquè la vida d’un jove ben val una investigació seriosa i, sobretot, una condemna unànime per part de la classe política de la nostra vila. No ens hem de quedar a mitges tintes amb declaracions institucionals que no serveixin per a res. No podem fer que aquest cas es converteixi en un simple cas de la crònica negra gracienca. En Roger no es mereix la impunitat dels seus assassins. Ni nosaltres tampoc ens la mereixem perquè en el fons, l’agressió que un principi es va voler emmascarar com un conflicte entre bandes rivals, és la mostra que els feixistes no respecten els principis bàsics de convivència de la nostra societat. Un dia va ser en Roger però un altre dia serem tu, jo o el teu veí.
No podem permetre que aquest cas resti en l’oblit. Hem d’exigir. La paraula és EXIGIR. Hem d’exigir als representants polítics del nostre districte que no només es rentin les mans amb declaracions institucionals. Cal fer un pas endavant, ser valents i no caure en les polítiques ambigües que tant sovint ens monstren els nostres polítics. Aquí no hi val excusar-se en ideologies ni sigles. El regidor de Gràcia, Ricard Martínez, va assegurar durant el mes d’agost que el Districte es personaria com a acusació particular en el judici contra l’assassí d’en Roger i cal acomplir el que es va manifestar llavors.
Aquests dies en els múltiples correus electrònics que estem rebent de col·lectius i persones de Gràcia hi ha una frase que és molt colpidora: “Cap agressió sense resposta”. Doncs sí, calen respostes valentes. Respostes sense incitar a la sang o la venjança però calen respostes contundents en l’àmbit judicial i polític per evitar aquest tipus d’assassinats.
Avui recordem en Roger, fa uns anys recordàvem en Pedro o en Guillem, però siguin on siguin aquests assassinats, necessitem creure que les paraules dels polítics valen encara alguna cosa. Valen o haurien de valer per condemnar, per protestar i per assenyalar amb veu ferma i clara els culpables.
Si no exigim ara responsabilitats als nostres representants, què podrem exigir més tard quan ja no siguin un fet aïllat com alguns ens volen fer veure? Avui exigeixo, jo, Miquel Pellicer, director de Transversal Web, periodista gracienc i ciutadà de l’Eixample, que el Districte de la Vila actuï amb mà ferma, si cal, més enllà de les seves competències. Si cal més enllà de les seves atribucions. Que actuï per condemnar amb els principis democràtics de la justícia aquelles persones que van sesgar una matinada d’agost la vida d’un jove gracienc.
Leave a Reply