Disseny terrorífic
La nostra vida quotidiana està farcida de situacions i contextos curiosos. Avui m’he despertat molt artístic I he obert els ulls davant aquesta ciutat lletja I incòmode per als sentits que a vegades és Barcelona. Per exemple, ara que és final de mes, anar al caixer automàtic, en segons quins casos és fruir d’un retorn a la infantesa. Ningú s’ha adonat dels botons que des de fa un temps tenen els caixers automàtics de la Caixa de Catalunya?
La nostra vida quotidiana està farcida de situacions i contextos curiosos. Avui m’he despertat molt artístic I he obert els ulls davant aquesta ciutat lletja I incòmode per als sentits que a vegades és Barcelona. Per exemple, ara que és final de mes, anar al caixer automàtic, en segons quins casos és fruir d’un retorn a la infantesa. Ningú s’ha adonat dels botons que des de fa un temps tenen els caixers automàtics de la Caixa de Catalunya?
En un país on el veritable debat no ha estat Coca-Cola o Pepsi sinó Tente o Lego, aquest disseny ens remet a aquest tipus de joguines on tota la imaginació està al servei de les construccions de peces de plàstic. Les tecles d’aquests caixers ens permeten disfrutar del tacte i dels colors naïf de les joguines d’abans. Quin servei a la societat el que han fet aquests dissenyadors que ens han permés reviure la nostra infantesa!
Però els beneficis d’aquests dissenys també es tradueixen en perjudicats ja que els antics botons tenien al costat informació en ‘braile’ per a les persones cegues. Aquesta sensibilitat per les persones amb problemes visuals s’ha perdut amb la filosofia lego dels nous dispensadors de bitllets. En tot cas, sempre seran més útils aquest tipus de botons que no pas les pantalles tàctils d’altres entitats. Per a molts no ens és estrany treure més diners del compte o trobar-se la informació en gallec per prèmer uns centímetres més avall l’opció correcte. Amb el temps és possible que les sucursals bancàries siguin les ikastoles del futur si ens continuem equivocant al prèmer les opcions idiomàtiques.
Els botons dels caixers automàtics només són un petit canvi comparat amb els bancs situats en places i carrers. Els seients públics tenen una funció social molt important. Són els escenaris perfectes dels primers petons adolescents i de les primeres cigarretes o fumades populars. Els bancs per a dues o tres persones s’han convertit gràcies als genis del disseny en seients unipersonals. Si hagués de descriur què és la soletat mostrari un d’aquests bancs que per exemple podem trobar al passeig de Sant Joan. Actualment en aquesta societat individualista aquest mobiliari urbà ens assembla massa ample pel nostre ego. No obstant, allò que considero imperdible des del punt de vista del mal gust són els llums nadalencs que llueixen els nostres carrers. Desconec qui va ser l’irresponsable que va decidir il·luminar la via pública amb pares noël, rens i estrelles de gel. En tot cas, estic segur que el culpable deu tenir cada any unes vacances pagades per la companyia elèctrica perquè a part de mal gust són instal·lacions poc sostenibles.
Aquests llums ens fan perdre la trempera davant les festes nadalenques. Així no és estrany que els reis mags hagin perdut seguidors i que l’Ajuntament busqui desesperadament patges entre els nens i nenes de la ciutat. Tampoc ens hem d’esverar perquè és més honrós per al curriculum dir que has treballat de patge reial que no pas dir que has treballar al Fòrum. Els antics periodistes quan els hi preguntaven de què treballaven deien que eren pianistes en un burdell. Segur que amb el temps sortiran molts pianistes entre els que van compartir jornal amb els guerres de Xian.
Leave a Reply