Privatització de l’espai públic.
El pla de fer-nos pagar per gaudir del Park Güell m’ha fet pensar com cada cop hi ha més espai públic gestionat per mans privades. Encara no m’ha qiedat nclar si és una proposta, un globus sonda o l’anunci d’una decisió presa tot i que em temo que la tercera opció és la més problable
Ja fa anys, encara era monitor en actiu en un esplai, es va anunciar que per entrar al laberint d’Horta caldria passar per taquilla. No se si l’amenaça s’ha dut a terme, senzillament no hi he tornat. Així que un dia d’aquests agafaré la càmera i pujaré al Park güell per darrer cop. Fotografiaré pedres, racons, persones, records i així un dia podré mirar-les i comentar-les amb els amics “Recordes quan… i aquella vegada que…” En aquella època vaig entrar en contacte amb un centre cívic gestionat per un esplai que es veia a venir que no li seria renovada la concessió. Tenien raó. El nou concurs el va guanyar una empresa privada que va fer pagar als usuaris en benefici d’una gestió més profesional
Aquest estiu amb la Plaça de les Dones del 36 ja vàrem tenir una precuela d’aquesta pel·lícula de la privatització. Un grup de veïns privilegiats tenen un accés particular un espai quan, per la resta de ciutdanas, resta tancat.
La Zona Verda ja ens va mostrar el camí iniciat i sense retorn. Els ciutadans de Barcelona paguem el corresponent impost de circulació i això ens dóna dret a un preu més assequible per poder aparcar al carrer si trobem on a l’hora d’anar a dormir ja que si ens desplacem per Barcelona en cotxe i ens allunyem de la nostra zona aleshores perdem el privilegi i paguem com qualsevol vingut de fora. La privatització dels parc aniràs pel mateix camí. Amb els nostres impostos pagarem pel manteniment d’una instal·lació que tindrà una manera d’autofinançar-se però que seguirà depenent de Parcs i Jardins.
No estic en contra de pagar per serveis afegits que es poden trobar als parcs com el Tren del Parc de l’Oreneta quan, com esn aquest cas, és una entitat sense afany de lucre la que ho gestiona no busca un benefici sinó mantenir l’activitat. Entre això i un torniquet per entrar-hi hi ha una distància que l’ajuntament no hauria d’escurçar.
Aquesta és la ciutat que tenim iels polítics que la governen i nosaltres doncs això, com diu la campanya, (sobre)vivim a Barcelona.
Filed under: Jo rondino, i tu? | Tagged: Ja n'hi ha prou d'aquest color, Societat
Podem preguntar amb quins diners es gestiona el Parc Güell? Si es fa amb diners públics, resulta que els que paguem els impostos som els amos. Si es gestiona amb diners privats, ens podem preguntar ¿qui ha cedit els drets publics per fer negoci?
Si el problema son els milers i milers de turistes que ens visiten, també son els que es deixen una part dels diners.
Però ja es sabut que l’afany recaptatori no te limits.