He tingut molta sort !!!!
Penso que tinc força per explicar-vos això i que he tingut molta sort al poder encarar la mort de front. Us explicarè la meva historia, per si un dia us trobeu en aquest amarg pas, que a la vegada es dolç. El passat 14 de Novembre va morir el meu marit, amic, amant i pare dels nostres fills. Feia 6 mesos que l’hi havien detectar un cáncer d’esófeg, que va anar a tocar el pulmó. Desde el primer dia, el que vam fer va ser parlar del tema, de lo molt que ens estimavem,de lo molt que haviem viscut junts, de lo que ell pensava i de lo que faria jo, quan ell no estigues al meu costat. Vam plorar junts i també vam riure. Ens vam bessar com sempre feiem i les nostres abraçades van ser més llargues. Això ens va donar molta pau i vam entendre la gran riquesa que haviem compartit. Fisicament ja no hi es, pero si dins el meu cor.
Va fer unes sessions de quimioterapia, però quan el metge ens va dir que no havien fet efecte, ell no va voler continua amb més medicaments que no servien de res. Va voler acabar els seus dies a casa, amb calmants per el dolor, que no l’hi fessin perdre el cap. Aixi vam disfrutar un d’altre. Va ser una decisió molt admirable.
Us explico això, per si un dia us hi trobeu, no doneu l’esquena a la malaltia, ni a la comunicació amb la persona estimada.
Ni tampoc el planys son bons. Si a un li toca marxar, el millor és que ho faci sentint-se estimat.
Conec una mica el que passa….
Caram, aquestes experiències explicades amb tanta serenitat semblen fins i tot fàcils, oi? 🙂 en qualsevol cas és tot un exemple a tenir en compte, doncs mai se sap per on aniràn les nostres vides, i caldria afrontar-ho amb aquesta serenor. Enhorabona doncs, per tota aquesta sort que has tingut i de la q n’has pogut gaudir 🙂
L’Artur ha tingut molta sort de tindra al seu costat una dona tant valenta com tu.
Si algun dia hem toca viure una experencia aixi (Deu no ho volgui) t’asseguro que recordare les teves paraules igual que m’enrrecordo cada vegada que surto a la terrassa i miro avall de l’Artur.
Un peto molt fort. Fins aviat
Angelina, no se qui ets. Però t’agraeixo les teves paraules.
Gracienka, pensa que cada paraula que he escrit me la he pensat molt, ja que us volia dir el que tinc dins del cort.