Color Roig i gust Alternatiu

133.000 persones inscrites, corresponents a 142 països. Amb una forta participació local i sense una declaració final conjunta, però amb un full de conclusions de cadascuna de les assemblees temàtiques que es van realitzar en el dia d’ahir: Clima, defensa del aigua, de la terra, dels pobles indígenes, drets humans, ensenyament, la crisi, Palestina, dret dels pobles sense estat, treball i globalització… i l’agenda de l’assemblea de moviments socials… així comença la crònica final que al bloc de Bastida d’EUiA ha fet la gracienca Àngels Tomàs de la seva experiència al Fòrum Social Mundial.

Mentre a Davos (Suïssa) el “líders del sistema” parlaven clar  sobre l’onada de conflictes socials que s’albiren, de la destrucció de més de 50.000.000 milions de llocs de treball arreu del planeta i la recepta, quines galtes!, de transferir capital públic per salvar empreses i negocis privats (val la pena llegir l’entrevista a James Petras); a Belem (Brasil) l’assemblea de moviments socials acordava la declaració “No pagarem la crisi, que la paguin els rics”, en la qual podem llegir: “Estem davant una crisi global provocada pel capitalisme que no te sortida dins d’aquest sistema. Totes les mesures adoptades per a sortir de la crisi només cerquen socialitzar les pèrdues per a assegurar la supervivència d’un sistema basat en la privatització de sectors estratègics de l’economia, dels servicis públics, dels recursos naturals i energètics, la mercantilització de la vida i l’explotació del treball i la natura, així com la transferència de recursos de la periferia al centro, dels treballadors i treballadores a la classe capitalista” i, alhora, posava en marxa un seguit de mobilitzacions arreu contra el capitalisme i la guerra. També la Declaració de l’Assemblea de Dones on es plantegen les accions del proper 8 de març.

Us deixo uns interessants articles, per si voleu aprofundir-ne, que reflexionen sobre els moviments socials aplegats en el Fòrum. El primer és de Carlos Taibo publicat a El Público i s’anomena “Belem frente a Davos”, el segon és de Carlos Abel Suárez i es titula “Foro Social Mundial: Lo queremos todo”; l’altre apareix a la revista electrònica Mientras Tanto i està signat per J.A. Estévez; el quart és del diputat Joan Herrera que en el seu bloc planteja el repte d’interpretar la crisi i un darrer, més crític, d’Emir Sader “La hora de las alternativas”.