Un senyor de Gràcia
octubre 31, 2007 by rafel
La notícia de la mort de l’Albert Musons m’ha causat un profund impacte. Com la mort de’n Josep Maria Huertas que també ens va deixar aquest maleït 2007. Periodistes de raça; treballadors incansables; enamorats dels seus barris. Gràcia plora avui com ho va fer el Poble Nou el passat mes de març.
A l’igual que en Josep Maria, l’Albert ens ha donat una lliçó que no s’ensenya a cap facultat. Ens ha ensenyat a tota una generació de periodistes que informar del que passa al teu barri amb rigor i honestedat té el mateix valor que parlar de política, economia o de la difícil cojuntura internacional.
Impulsor de la revista Carrer Gran amb la generació dels Sanclemente, Frigola, Uribe i Bou, va ser la baula d’enllaç amb la jove generació d’informadors de carrer: en Xavier Pereira, l’Albert Balanzà, Miquel Pellicer, Gerard Maristany, Pep Gorgori… i tants d’altres. Tots hem fet la nostra carrera professional per compte propi, però amb l’empenta moral de l’Albert Musons a la motxilla.
Col·laborador sense distincions de Transversal, l’Independent, la Tortuga de Gràcia, Ràdio Gràcia i GràciaTV. Tota una declaració de principis: per damunt de les diferents sensibilitats, Gràcia!. I una sensació que l’Albert ha estat una mica patrimoni de tots.
“L’ànima de Gràcia” titula aquest dimecres una breu necrològica de La Vanguardia. Un senyor de Gràcia, afegiria jo.
(article de Transversalweb.cat)