Hola!! ^^ Un cop més torno a ser aquí per parlar d’animals. Sé que últimament totes les meves actualitzacions són d’aquest tipus (amb alguna excepció) però és que els animals són la meva devoció, sobretot els cetacis ^^
Porto uns dies llegint i informant-me sobre històries agressives d’orques en captivitat, perquè algunes protagonistes d’aquestes històries són companyes de l’Ulisses i volia coneixer-les més a fons. A més, també he volgut veure alguns vídeos on surtíssin aquestes agressions, però no només us parlaré d’agressions sinó també d’adopcions i us mostraré les meves conclusions (tenint en compte que no he pogut observar diàriament les orques ni tinc estudis especialitzats, o sigui, que només són especulacions meves que no us heu de prendre al peu de la lletra).
Començaré parlant de la Kasatka, una femella adulta del Sea World California, ara té una cria de 4 anys anomenada Kalia. La Kasatka ha sigut protagonista, com a mínim, de tres agressions als seus entrenadors: La primera al 1993, la segona al 1999 i la tercera al 2006, suposant que no n’hi hagin hagut més. Les seves agressions consisteixen en enfonsar el seu entrenador dins l’aigua i deixar-lo una estona al fons; l’última vegada li va provocar una lesió a la cama, ja que per endur-se’l el va haver de mossegar (no sé com van ser els altres dos atacs). Amb les altres orques hi té bona relació.
Al youtube he pogut veure un vídeo del 200 on dues orques del Sea World California (no sé quines) ataquen a un pelicà que es posa a nedar a l’aigua i el van esquarterar en mig d’una actuació. Després els entrenados es van haver de posar a l’aigua a recollir els trossos que havien quedat flotant.
També s’han pogut viure atacs entre orques. Per exemple, al Sea World Florida, una femella anomenada Taima, va atacar al Sumar, el seu fill de 6 mesos. La solució va ser separar-los, van traslladar el Sumar al Sea World California i la Corky II, una femella, el va adoptar. Acutalment, el Sumar, té 11 anys i és company de l’Ulisses.
Una altra agressió, aquesta mortal, va ser entre la Kandú V i la Corky II, dues femelles del Sea World California.
Al 1969 van capturar la Corky II i la van portar al Marineland of the Pacific, juntament amb un mascle anomenat Orky II. Al 1986 el Sea World va comprar el Marineland i va traslladar tots els animals a diferents parcs del SW, el Marineland va tancar. L’Orky II i la Corky II van ser traslladats al SW California i es van adaptar bé amb la majoria de les orques, però la Corky, que al Marineland era la femella dominant, va esdavenir contrincant de la Kandú V, la femella dominant del SW California.
L’any 1988 la Kandú V va donar a llum una femella filla de l’Orky II, el qual va morir tres dies després i per això la van anomenar Orkid (Orky’s kid). La Corky II li va agafar afecte i això no li va agradar gens a la seva mare. Un dia del 1989, en mig d’un espectacle, la Kandú V estava a la piscina principal realitzant el show i l’Orkid estava a una de les piscines secundàries amb la Corky II. Llavors, de repent, la Kandú V va nedar fins a la piscina secundària i amb a boca oberta va embastir amb força la Corky II; els entrenadors la van passar a una altra piscina deixant juntes la mare i la filla, pensant que així tot hauria acabat, però de sobte es va omplir de sang tota la piscina, davant dels ulls del públic, i 45 minuts després la Kandú V va morir. La causa va ser que al donar el cop es va fracturar la mandíbula i se li va trencar una artèria; aquell mateix dia la Corky II va adoptar l’Orkid.
Ara ha arribat el moment de parlar de les adopcions, la Corky II ha tingut 7 embarassos però les seves cries mai han superat els 46 dies de vida. Tot i això, ha adoptat a diverses cries òrfenes: Va començar l’any 1989 amb l’Orkid, però després, al 1992, va adoptar l’Splash, un mascle de 2 anys que havien portat nou (va morir al 2005) i, finalment, al Sumar, l’any 2000, quan encara tenia 6 mesos.
Això em fa recordar que al Zoo de Barcelona va passar una cosa semblant. Al Tumay, un dofí mascle de 7 anys, se li va morir la mare quan tenia 3 mesos i la Nika, la femella dominant i la més gran del grup, el va adoptar. La Nika, com la Corky II, tampoc no ha pogut mai tirar endavant les seves cries i això fa pensar…
Una orca i un dofí femelles que mai han pogut ser mares adopten a altres cries òrfenes…els motius poden ser molts, però és curiós que siguin elles les que adopten i no unes altres. Potser és que són mares frustrades, porten dins el dolor de no poder tirar endavant les seves cries i al veure les altres, les adopten; també podria ser només qüestió d’instints, com que no han pogut excercir de mare amb les seves pròpies cries els ha quedat aquest instint “buit” i “l’omplen” adoptant. O ves a saber…si no ho saben els científics, jo encara ho puc saber menys xD Però és digne d’investigació…:D
Respecte els atacs, tinc la meva pròpia teoria. No hi ha constància d’atacs d’orques en llibertat cap als humans ni cap a altres orques, tot i així, ja heu vist que en captivitat n’hi ha bastants. Jo penso que les orques són animals molt grans i energètics, necessiten treure la seva adrenalina i en llibertat ho poden fer de moltes maneres, ja que l’espai no se l’acaben i els animals amb qui jugar i atacar tampoc: taurons, cries de balene, foques, pingüins…
En captivitat, en canvi, tenen limitacions i no poden treure la seva força contra res…així que segurament ataquen als entrenadors perquè no estan conformes amb alguna cosa que fan i com que porten tota l’energia guardada reaccionen bruscament. També pot ser, com és el cas de la Kasatka, que formi part del seu caràcter. Potser la Kasatka és de caràcter fort i aquesta és la seva manera de “marcar” als entrenadors.
Sobre l’atac al pelicà és normal, és el que haguessin fet en llibertat, forma part dels seus instints. A més, segurament la captivitat els canvia la dieta, ja que a la piscina només s’alimenten de peix i en llibertat es deurien alimentar d’altres mamífers marins, pingüins i taurons, entre d’altres animals.
Respecte la tragèdia entre la Kandú V i la Corky II m’atreviria a dir que l’error va ser dels entrenadors. Un entrenador, sigui de mamífers marins, de gossos o de qualsevol altre animal, té el deure de saber com és cada individu i conèixer els seus gustos. Si sabien que a la Kandú V no li agradava la Corky II no l’haurien d’haver deixat amb l’Orkid. No sé quines mesures s’haurien pogut prendre, perquè no he estat mai allà i no em conec el sistema de piscines, però com a entrenadors, el seu deure era evitar que la Corky II estigués amb l’Orkid, al menys, des del meu punt de vista.
Sobre la Taima em sembla que el seu problema era de socialització, ja que m’acabo de llegir sencera la seva història (fins ara només sabia la història del Sumar) i resulta que no tenia problemes només amb les seves cries sinó també amb altres orques, però sembla que ja està solucionat ^^
Ara us diré qui són els companys i companyes de l’Ulisses actuals, ja que he començat parlant d’ell:
– Companyes: Kasatka i Kalia (la seva filla), Corky II i Orkid (amb qui fa temps intenten que s’aparelli).
– Companys: Sumar i Nakai.
Fonts:
http://en.wikipedia.org/wiki/Kasatka#Kasatka
http://orcasck.blogspot.com/2008/07/corky.html
http://www.msnbc.msn.com/id/15964896/
http://ar.geocities.com/cetaceoslibres/historias3.html
http://gatitaforever.spaces.live.com/Blog/cns!6515E5F920B085E5!1869.entry?wa=wsignin1.0&sa=143922123
http://en.wikipedia.org/wiki/Taima_(whale)#Taima
Vídeos:
http://www.youtube.com/watch?v=E71HCiVL6tU
http://www.youtube.com/watch?v=Yu_yxLXFEo4
http://www.youtube.com/watch?v=52o5yV6G7tY
http://www.youtube.com/watch?v=hTXE653JPOg
Hem d’anar al tanto en l’antropomorfisme. No projectem els sentiments humans als animals. Que no vol dir que els hi neguem sentiments….sols que son diferents. Una orca, possiblement no pugui mai sentir el que un humà en front d’una flor, però l’humà tampoc l’estar en el blau inmens i haver de buscar el menjar, ni sentir els sorolls, impulsos, olors, etc. Qui diu que l’orca no jugava amb l’entrenador i, pensant que podia aguantar tant com ella dins l’aigua, el va enfonsar….
juliol 5, 2009 @ 11:10 pmNo en tinc ni idea, però sé que no puc pensar com una orca, ni ella com jo.
Algunes vegades no entenc el meu veï, que, més o menys és com jo…..
Crec que no hem d’oblidar mai que son animals “no domesticables” amb el risc que comporta “treballar” amb ells. Son cetacis d’una gran força, com diu el post, però també d’una gran intel.ligència i no crec que reduir els milers de km2 de oceà que neden en llibertat i se’ls fiqui en una gàbia acuàtica de 50m x 70m sigui cap benefici per a ells. igual que s’han donat casos de paquiderms, grans felins, ossos i altres animals salvatges que l’home sempre pensa que vol dominar. i han acabat en desastre per al petit i miserable humà… Què voleu que us digui, aquestes meravelloses bèsties haurien de ser en llibertat, i només autoritzar la captivitat per a finalitats científiques i de recerca per a salvar-los com sigui, i no lúdiques com seguim veient ara :'( No m’agrada veure’ls tant anul.lats amb el poder que projecten, i no me’n alegro pas dels atacs, però això es com treballar amb l’electricitat o ser torero, que de vegades t’enrampes…Son animals per viure en unes extensions marines bestials i aqui creiem que els podem utilitzar com si fossin gossets faldillers…Sincerament, em sorpren que no passin desgràcies més sovint…
juliol 6, 2009 @ 12:31 amCani, és cert que no podem saber què pensa ni com pensa una orca, però sí que podem saber més o menys els seus gustos i les seves preferències i moltes altres coses…de fet, en això es basa ser entrenador: en observar i poder decidir què és el millor per a l’individu, ja que en captivitat depenen de nosaltres, bé, dels entrenadors.
Gracienka, tens raó, però jo no he dit en cap moment que estigui a favor de la captivitat ni que siguin animals que es poden domesticar, només he expost uns fets reals que han passat diverses vegades i que en llibertat no acostumen a passar. Això ja deixa clar que el fet d’estar captius no és bor per a la seva salut, ni mental ni físicament.
Que és un risc laboral com qualsevol altre també ho sé, de fet no critico tant el fet dels atacs cap als entrenadors sinó l’atac entre orques; com a entrenadors i cuidadors seus, haurien de d’intentar que estiguessin en les millors condicions possibles i evitar els enfrontaments entre elles. És evident que si hi ha problema de dominància només les orques mateixes ho poden solucionar i els entrenadors no hi poden fer gran cosa, però quan alguna de les implicades és mare s’ha de vigilar molt més, ja que ella estarà encara més a la defensiva.
Estic d’acord que les orques no són animals per estar en captivitat, però el cas és que n’hi ha i ho hem d’afrontar. L’entrenament en sí és una tàctica perquè no s’aburreixin, si amb entrenament ja estan mig transtornades, sense entrenament encara ho estarien molt més. Evidentment, el que és necessari és l’entrenament però no el show, el que passa que en aquest món on vivim ja se sap..la pela és la pela…i de fet tampoc és perjudicial per a l’animal fer un show. Jo diria que és més perjudicial que la gent piqui als vidres de la piscina o faci fotos amb flaix.
juliol 6, 2009 @ 1:31 amEl “problema” és fer etologia amb un medi artificial per l’animal. Aquí és el problema. Com bé diu na gracienka, quan treus un animal (o persona) del seu medi, el seu comportament canvia radicalment. En alguns casos creiem que “s’adapta” i en altres “pensem” que ha perdut els estreps….Equivocades les dues…..
juliol 8, 2009 @ 10:53 pmEls humans tenim un problema, que som molt més vulnarables que els animals en la natura. No tenim protecció a la pell, les dents i ungles son armes poc eficaces, però tenim una capacitat de “adaptar” el mitjà a nosaltres, en lloc d’adaptar-nos nosaltres a ell.
I algunes vegades pensem que el gos ens enten….quan li diem que l’estimem….Ell només ens veu com subdit o cap de la “seva” manada….i llestos.
Sí, tens raó, però l’etologia s’estudia amb tot i bàsicament és comparant els comportaments dels animals captius amb els lliures, més o menys per tenir unes pautes; evidentment, no en tenim ni per començar, però al menys ja tenim alguna idea.
Sobre això dels gossos, tens tota la raó, molta gent els parla com si els puguessin entendre i el gos no sap ni què dius xDDD Reconec que jo també parlo als animals, però sóc conscient que no m’entenen…però em surt xD (També els parlo als bebès i tampoc m’entenen xD).
juliol 9, 2009 @ 12:26 am