Diuen els medis que la militància d’ERC te una dosis de lliure pensadors que els fa perillosos i a vegades parlen de nosaltres en tercera persona com si no hi fóssim, greu error companys periodistes , nosaltres hi som i diem el que pensem, i fa quatre anys a Lleida amb un vibrant discurs del company Marc Marsal del nostre casal ERC Gràcia , vam escollir el mecanisme que avui s’ha fet realitat.

No ens encantem companys i companyes, ara escoltem i llegim paraules, com continuisme, com sectors crítics, com pactes…. La pregunta que ens hem de fer ara tots i totes es quin ha de ser el camí que volem seguir en el nostre viatge cap a la independència del nostre país i marcar cada fita i els passos que ens portin a aconseguir-la, aquest es el nostre objectiu de dissabte vinent, tots i cadascun/a tenim el deure i la responsabilitat per el futur de la nostre estimada nació.

Estic segur que un 37% de la militància no s’ha equivocat al hora de triar i tant en Joan Puigcercós com en Joan Ridao, sabran triar entre totes les candidatures el bo i millor de les persones i les idees, començant per RCat que estic molt d’acord amb la part de rauxa nacional, on tinc molts bons companys i companyes, felicitats per la vostre feina, seguint amb propostes practiques de ERC Futur i acabant per el marqueting  de EI.

Com un castell, al so de la gralla, hem de formar una forta pinya, un valent folre, i si cal i convé unes manilles, tots allà on podem donar un cop de ma, sense exclusions i començar a crear una construcció que ens porti a engrescar a tots els que son a la plaça de la Independència per tal que l’anxaneta amb una estelada assenyali l la fita de la nostre llibertat com a poble. A partir d’aquest punt com deia el poeta “tot es per fer, tot es possible”.