Ja fa uns dies que vaig fer un post, del la meva tornada del viatge a Xina, poc dies després, com molts ja sabeu vaig patir un greu accident de circulació.

Donat que amb molts amics i companys no he pogut parlar he pensat de fer un petit resum de com va anar tot, el boca-orella recar gola a vegades les coses que algunes versions del accident que m'han arribat fan caure d'esquenes de divertides i allunyades de la realitat.

Tot plegat, es un accident tant fora de lo normal que molts no ho entenen, jo tampoc era allà i en cara no m'ho crec, com pot pot passar això

Barcelona Ronda litoral, B10 direcció Girona a l'alçada del c/ Potosi el tram que la Ronda resegueix el riu Besos, hora les 9h 30'.

Aquella hora la circulació era prou densa, anàvem cap a visitar un client a Sant Cugat, en Toni i jo no teníem pressa la visita amb el client era ales 11 i teníem temps de sobre per fer un cafè i tot, xerrabem de les noticies de d'aquest darrers dies, de algunes anècdotes de la Xina, i de sobte veiem un objecta que frega la furgoneta de devanit nostre al principi sorpresa Que passa! I en dècimes de segon vam pode identificar l'objecta, era una roda de camió d'aquestes dobles amb l'eix per el mig venia botant com una pilota, fent bots de un metro i mig d'alçada, en Toni va cridar: “Al tanto! una roda, jo vaig contestar “ja la veig!”, i vaig clavar el pedal del fre.

Només recordo la frenada, que que el cotxe va quedar aturat i tot seguit l'impacta i com explotava el vidre del parabrisa, i com es sacsejaba el cotxe.

Després un silenci, que per mi va ser molt llarg, vaig mirar instintivament cap endarrere esperant l'impacta del cotxe de darrera meu, per sort no es va produir. Vaig girar la vista al seient del costat i només vaig veure el sostre ensorrat i de en Toni el braç i la ma plenes de sang. Vaig sacsejar-li el braç i vaig preguntar : Toni com estàs? No va haver resposta, el braç inerme i sense un mot, encara que fos de dolor.

Mentrestant al nostres voltants havia una veritable anarquia, la meva frenada, la resta de vehicles el camió amb el tràiler en sentit contrari també frenant, es va produir altres accident vaig veure caure un motorista, el soroll devia ser ensordidor, però jo no sentia res, ni el vidres ni las meves ferides, res de res.

De un salt vaig obrir la meva porta i vaig donar la volta al cotxe, vaig obrir la porta del a l'altre costat no saben que em podia trobar, va arribar al meu costat un altre conductor vam obrir la porta i allà estava el pobre Toni, ple de sang que li baixava per la cara i amb el sostre a toca el cap. el vaig sacsejar poc a poc i va obrir els ulls no va dir res, es va quedar mirant-nos, poc a poc a va moure braços i cames amb la intenció de voler sortir del cotxe, suaument el vam empenya per que estigues quiet, l'altre company es va treure el jersei va fer una pilota i li va posar a en Toni sota la barba per que tingues el cap descansat i quiet.

Aquí arriba el meu retorn a la realitat, de sobte el soroll de la Ronda, una noia que trucava per telefon cridant i plorant un guàrdia urbà de Terrassa, que havia parat el seu cotxe patrulla i em cridava, que com estava .Jo intentant recordar on havia posat el telefon, quan el vaig aconseguir, del que tremolava no podia marcar un numero. La conductora del camió explicant que no sabia que havia passat per poder perdre la roda.

Arriba'n dos motoristes de la Guàrdia Urbana, aquests si de Barcelona aquí vaig recuperar la sang freda o no se, vaig col·locar el triangle per senyalitzar l'accident em vaig posar l'armilla reflectant, vaig tornar a veure en Toni, ja anava reaccionant poc a poc i en això que de sobte un munt de sirenes, quatre dotacions de bombers i dues ambulàncies , la primera dotació va esclafar el triangle de senyalització.

Ens vam donar la ma amb el conductor que ens havia auxiliat i em va dir que teníem molta sort, amb l'atabalament no li vaig demanar ni el nom ni un telefon de contacte, per poder agrair-li aquells deu minuts que em va fer costat. El mateix em va passar amb el guàrdia urbà de Terrassa. Passat vacances faré una carta d'agraïment a la Vanguardia i a l'Avui, per si ho llegeixen que sàpiguen que moltes gracies per fer el que van fer.

En aquest punt ja em van atendre a una de les ambulàncies del talls que tenia del vidres i amb van fer preguntes per aviam com ho portava tot allò.

Vaig tornar cap el cotxe, o la ferralla, com podeu veure a  les fotos, que quedava i el metge dels bombers ja havia explorat a en Toni i em va dir que no tenia res trencat i per el que podia haver estat no era res, però que per treure'l l'havien de immobilitzar per que podia haver una lesió a l'esquena i al moure'l es podia agreujar.

Per no fer-ho mes llarg diré que van estar aprop de un hora, tallant el cotxe posant un collarí, un arnes per subjectar tot el cos i entre 6-8 bombers el van anar movent a pes i molt a poc a poc fins poder col·locar una fusta a la esquena i estirant per les espatlles el van col·locar a la llitera de la ambulància i corrents cap Vall de Hebron.

Durant tota questa operació se'm va acostar un guàrdia urbà i em va preguntar que que feia allà, quan li vaig contestar que era el conductor em va mirar amb els ulls molt oberts i em va dir: “pensava que el conductor havia marxat amb l'altre ambulància. Heu tornat a néixer” .

Moltes gracies a totes i tots que d'una manera directa o indirecta os heu amoïnat per nosaltres, son coses que sempre es recorden amb un gran afecte per que es en moments així que necessites saber que algú hi ha pensat encara que sigui un segon. Gracies!