Nosaltres dos
setembre 29, 2010
El meu cap necessita que el tingui ocupat. És en principi un dels problemes que més maldecaps em causen, ja que m’impedeix per exemple de seure i no fer ni pensar en res. Algú m’ha dit que és qüestió d’entrenament i probablement té raó, però em temo que en el meu cas més que entrenar hauria de convèncer el meu cervell que no fer res és una forma de fer coses.
No obstant, aquesta constant activitat del meu cap em permet dedicar-lo a tasques diguem-ne creatives. I com que no destaco en el camp de les arts tot sovint empro aquesta creativitat en el món bític. I, a més, em relaxa quasi com si fos una teràpia. Iniciar, o continuar, un projecte informàtic m’absorveix hores, pensaments i em provoca diversió.
Pot sonar extrany, però crear una web em relaxa i m’estimula. A més de permetre’m aprendre moltes coses i estar-me reciclant de forma continúa.
Així doncs, des que vaig abandonar Gràcia Decideix m’he estat dedicant a la reformulació del portal de GràciaNet amb un nou programari i la intenció de poder-ho integrar tot en un sol lloc: blocs, informació, imatges, correu. És complicat i tot i que ja he aconseguit certes coses, falta molt encara. Però m’estimula.
L’altra és l’etern projecte de cuinetes.cat També tinc la intenció de fer-lo molt més 2.0, amb una implicació major dels usuaris.
El meu cap té en què pensar, i això em fa feliç a mi i a ell.