0 de 3
setembre 14, 2010
Organitzar qualsevol acte que impliqui mobilitzar 1.5 milions de persones un sol dia és una feina monumental. Si a més el que cal és que tota aquesta gent voti, l’esforç encara és més gran ja que no es tracta de dirigir-los a tots a un mateix lloc com si fos una manifestació (o un ramat de bens) sinó que cal establir molts punts de trobada amb controls d’accés i verificació.
És a dir, organitzar unes eleccions (o un referèndum) és una feina titànica. Ja és complicat en els pobles petits, i en una ciutat com Barcelona és una quimera. Quimera que tan sols es pot realitzar si es compta amb infraestructures, persones i diners.
Quan resulta que no tens cap d’aquestes tres coses aleshores no pots organitzar-ho. Per molta il.lusió que et faci, per molt que t’acompanyi la raó… no es pot fer. No cal donar-hi més voltes, ja que quan una cosa no pot ser i a més és impossible… què vols fer-hi?
En tot cas només ens podem felicitar per haver tingut la idea i haver arribat al punt de saber què fa falta per realitzar uns comicis, cosa que abans no sabiem.
I qui pretengui organitzar-ho malgrat tot i tothom, qui cregui que amb il.lusió es pot suplir les tres variables que he dit abans s’equivoca. I no només s’equivoca, sinó que es deixarà en evidència a ell mateix i, sobretot, malmetrarà la feina ben feta duta a terme anteriorment.
Malgrat alguns diuen que no s’ha de fer ni un pas enrera, també s’ha d’admetre que una retirada a temps és una victòria. Vencem, doncs.