Reclamació a l’Hospital Vall d’Hebrón
març 25, 2010
Benvolgut senyor/a,
El motiu de la present és denunciar l’actuació poc professional del col.lectiu mèdic d’urgències maxil.lo-facials d’urgències del Nivell II-I del seu hospital, més en concret d’una metgessa de la qual ens va ser impossible saber-ne el nom però segur que la podran localitzar sabent el dia i hora en què els fets van succeïr. Li exposaré l’evolució dels fets per tal que en pugui extreure les conclusions pertinents i emprendre les mesures correctores adients.
El passat dissabte 13 de Març vaig acudir al servei d’Urgències remès per una cirugiana odontològica degut als intensos dolors que estava patint i pel fet que els antibiòtics (Augmentine 875) presos en les darreres 72 hores no havien fet cap efecte. Aquesta doctora ens va fer un informe (que envio adjunt) en la que exposava els fets i recomanava un tractament de xoc. Ens va atendre el doctor Artajona, que va fer una exploració bucal violenta donat l’estat en el que em trobava. Després d’administrar-me un calmant em va fer una radiografia i que va mostar un quiste maxil.lo-facial. El doctor em va recomanar seguir amb la dosi d’antibiòtics que ja m’estava prenent i va afegir-hi un relaxant muscular donat que va entendre que els dolors es devien a una contractura.
El següent dimarts dia 16 de Març i donat que els dolors no havien remetit sinó augmentat vam acudir de nou a Urgències després d’una conversa telefònica amb el mateix servei en el que em van recomanar tornar-hi, donat que no era possible que la medicació no estigués funcionant.
En un primer moment ens va atendre un cirurgià que també estava fent tasques de maxil.lo. Ignorem el seu nom, però pel fet que la seva procedència era sud-americana, probablement argentina, segur que el podreu identificar. El seu tracte fou correcte i després de llegir-se tots els informes i fer la exploració bucal va dir-nos que requeria d’una altra opinió donat que no veia clar el quadre clínic. Al cap de 15 minuts d’estança en el box 4 aparegué la doctora Esther Montane Sala, que després de confirmar-nos que no havia tingut cap conversa amb l’anterior metge procedí a una nova exploracio bucal. En aquell moment vingué el doctor anterior i entre els dos decidirent fer una extracció en viu via xeringa a la inflamació per veure si hi havia pus, sense administració de cap calmant previ o posterior al fet. Clavaren la xeringa al paladar i se’n van anar. deixant-me en el box desatès i amb uns dolors cada cop més grans. Veient que aparentment s’havien oblidat de mi i el dolor era prou intens com per plorar els meus acompanyants van demanar ajuda per calmar-me el dolor. Al cap de 15 minuts i després de més de 3 crits d’auxili va aparèixer una infermera que mentre mantenia una conversa particular amb el telèfon mòbil va administrar-me una injecció, que suposàvem un calmant ja que no va dirigir-nos la paraula per explicar-nos què era, entenent que la seva conversa particular en horari laboral és probablement molt més important que atendre un pacient d’urgències.
5 minuts després vaig desenvolupar una crisi d’ansietat ja que el dolor no només no va remetre sinó augmentar i els meus acompanyants, veient-me plorar de dolor i tremolar van témer que no estigués desenvolupant una al.lèrgia al component químic administrat. Fou aleshores quan la doctora Esther Montane Sala va aparèixer de nou amb un joc de receptes dient que amb antibiòtics el dolor desapareixeria i sense cap intenció aparent de disminuir-me el patiment de forma immediata. Automàticament vam exigir un tractament de xoc immediat una atenció específica donat que no entre els doctors no semblava haver-hi comunicació. A resultes de la tensió existent i malgrat la negació de desatenció per part de la doctora, i donat que el meu estat era evidentment molt pitjor la doctora finalment decidí procedir amb el tractament inicial indicat per la cirugiana odonològica i se’m va administrar Enantiu i antibiòtic per la via intravenosa, resultant en un estat de relaxació al cap de molts pocs minuts, i de remissió del dolor de forma pràcticament absoluta.
En aquell moment decidiren deixar-me en dieta absoluta i sotmès a tractament intravenós durant tota la nit per veure’n l’evolució. Òbviament a partir d’aquell moment els meus dolors van remetre i les infermeres em van poder posar al passadís a l’espera de poder-me assignar un llit definitiu.
Al voltant de les dues del matí em traslladaren a la unitat de quirúrgic, en un estat ja molt millor després de l’administració de l’Enantyum, l’antibiòtic i el paracetamol de forma intravenosa. Em posaren al llit número 7 on vaig poder passar la nit i tot el dia següent, sotmès a sedants continus, antibiòtics cada 8 hores aproximadament i en dieta absoluta.
Al migdia, i donat que el metge encara no havia acudit en cap moment a evaluar el meu cas vam preguntar a les infermeres si l’especialista tenir previst passar-se per la unitat en algún moment. El localitzaren i reberen per resposta que efectivamet faria una visita. A la tarda, veient que no havia vingut tornarem a reclamar l’atenció de l’especialista que finalment aparegué a les 16:00. La metgessa que acudí i de la que no poguerem conèixer el nom donat que no es va identificar en cap moment va fer tan sols dues preguntes: “¿Qué muela le duele? ¿No ha pensado en ir al dentista a extraéserla?”. En aquell moment li vaig preguntar si s’havia llegit l’historial i em respongué: “No. Sólo sé lo que me han contado”. Li vaig respondre que fes el favor de llegir-se l’expedient, formar-se una opinió i tornés amb un diagnòstic, doncs un pacient no s’està en un box durant 24 hores en dieta absoluta per un senzill dolor de queixal. En aquell moment es girà acomiadant-se amb un “Pues hasta luego” per no aparèixer mai més.
45 minuts després i assumint que no tornaria els meus acompanyants van preguntar-ne el nom a les infermeres per procedir a una queixa formal i denúncia particular per mala praxis. No aconseguint aquesta informació, però, al cap de 2 minuts va aparèixer el doctor Xose Rubal Ledo que després d’estudiar-se l’expedient i consultar les enfermeres ens va atendre de forma molt correcta i ens va proporcionar les solucions adequades al mal. Va recomanar-nos procedir exactament el mateix tractament que havia estat funcionant les darreres 24 hores a l’hospital però a domicili. Donat el meu temor a que no funcionés, i després de 4 dies de dolors intensos, es va comprometre a atendre’ns de forma urgent aquell mateix vespre si em sentia malament.
El tractament funcionà i afortunadament de moment no he hagut de tornar de nou a requerir els serveis de la seva unitat. És evident que un metge que ha llegit l’historial del seu pacient acostuma a emetre un bon diagnòstic, cosa que fins aquell moment no haviem aconseguit.
Vull remarcar el tracte exquisit i en tot moment molt professional de les infermeres i els cel.ladors de Quirúrgica del Nivell II-I d’Urgències. La meva més sincera felicitació pel tracte que en vaig rebre i l’actitut que van demostrar durant el dia que hi vaig estar.
El motiu de la present és demanar-li emprendre les mesures correctores adients per evitar en el futur la manca de professionalitat dels seus doctors, molt especialment la doctora de la que no ens ha sigut possible aconseguir-ne el nom però sé que vostè podrà fer-ho sabent qui hi havia de guàrdia en aquell dia i aquella hora, i de sexe femení, a Urgències.
Li adjunto també els informes relatius als fets exposats, de forma que disposi de tota la informació possible per entendre la situació. Esperant una resposta documentada per part de vostè, m’acomiado molt cordialment
Nano, ja em diràs què et contesten.
Espero que no sigui una resposta estàndar com la que vam rebre nosaltres quan vam presentar una queixa a l’Hospital Clínic, també per un cas flagrant de desatenció.
Sort!