A currar, collons!
febrer 7, 2010
No entenc massa aquesta onada d’indignació perquè un Govern ha dit que apujarà l’edat de jubilació fins als 67 anys. O almenys, han manifestat que ho volien fer, perquè ja se sap que els polítics diuen ‘a’ i al final fan ‘b’.
Hi dóno voltes i és que és de calaix. No només això, sinó que jo aniria més enllà i suprimiria l’edat de jubilació per tal que tothom es jubilés quan volgués i cobrés en funció dels anys treballats i el que s’ha anat cotitzant en aquest temps. Perquè avui dia et fan jubilar als 65 però molta gent es jubila molt (alguns moltíssim) abans. I d’altres que voldrien seguir treballant, i que podrien fer-ho, els obliguen a deixar de fer-ho.
Potser els que es queixen no tenen en compte que els diners que es paguen durant la vida laboral no compensen els diners que l’Estat es gasta després en les pensions i, el que és més important, en la Salut. Perquè ser ancià té avantatges (medicaments gratuïts, turisme econòmic, molt de temps lliure de lleure, etc) però té un grandíssim inconvenient: et mores. I abans de morir-te normalment la salut es va degradant i necessites atencions especials que econòmiques no ho són gens, més enllà del que es cobri de pensió.
I avui dia la gent comença a treballar als 25 i es vol jubilar als 60 per viure després 25 anys amb tot pagat. Resulta que per haver abonat impostos 35 anys se’n volen viure 25 de rentes. I això no quadra. O sigui que per mi lo que han dit encara és poc, ja que no només caldria augmentar (o eliminar) l’edat de jubilació sinó que caldria augmentar els impostos que es paguen, convertir la Seguretat Social en optativa, rebaixar (o eliminar) els diners que s’empren per salvar empreses privades que no funcionen (bancs, transnacionals, etc), nacionalitzar alguns serveis públics imprescindibles i suprimir els privilegis de la classe funcionarial per igualar-la a la resta de treballadors.
No es pot tenir tot, i a aquest ritme i conjuntant uns governants pèssims amb un poble gandul no tindrem res.