Caravana pijo-solidària
desembre 5, 2009
Quina és la forma més eficient d’enviar molt material d’un país a un altre? L’avió. Aleshores, perquè ho fan en camió? Perquè són uns pijos a la recerca d’aventures.
Aquests de la caravana, que s’estan no-sé-quants dies viatjant amb caríssims camions 4×4 per Àfrica ensenyant a tothom que viu en la misèria la de pasta que es poden gastar per entregar un material que la gent ha donat de forma gratuïta em sonen a pijos amb molt de temps lliure a la recerca d’aventures i sensacions. Viatjar pel desert (amb aire condicionat)! Dormir en tendes de campanya! Veure negres de debò! Passar per poblats autèntics! Que fort! Si estic segur que fins i tot es connecten a Internet via satèlit!!!
Perquè no envien el material en avió, que arriba abans i sense problemes? Doncs perquè l’important és el trajecte, no la destinació.
A la meva empresa, que també està plena de pijos, se’ls ha acudit demanar-nos que ens ajuntem a una “iniciativa solidària” que consisteix en regalar calçat als africans. Calçat!!! De totes les coses que es poden fer se’ls ha acudit que el que més necessiten els negres que viuen en climes càlids, terrenys sense asfaltar i que han anat descalços durant segles és calçat de segona mà! La seva visió paternalista dels “pobres” els empeny a creure que necessiten el que ells es compren a cabassos: calçat.
En part, tens raó o al menys penso igual. Però només en part. Avui dia, no només s’ha d’ajudar, s’ha de fer pedagogia del fet d’ajudar per sumar esforços. Mira la Marató. Els malalts hi son igual, però si surten per la tele i s’els dedica un dia sencer, amb CD de cançons, etc. es recullen molts més diners. ¿no es podria fer de forma molt més econòmica? Però som així….
I a més, t’assegures que arriba on vols, que molts pobles pobres ho son per la mala voluntat (per no dir-ho més gran) dels propis caps. I que consti que no dic que tinguin ells la culpa de la seva miseria, ni molt menys.
Bona la cosa de les sabates. ¿I perquè no barrets? que hi fa molt sol…..
home cani, quant de temps 🙂
bé, una cosa és fer pedagogia i l’altra és fer ostentació. I els “caravanistes” han fet ostentació perquè (ho vaig llegir ahir) els camions han tornat en vaixell :O
Lo de les maratons deixa’m que et digui que és una forma de curar consciències, una mica com l’ecologisme de contenidor. Però bé, és Nadal i la gent es vol sentir a gust amb ella mateixa, no passa res… i alguna cosa arribarà al desttí suposo 🙂
Perdonar pero no creo que los cooperantes hagan esto por ser pijos.
Si quieren aventura se la pueden pagar y ademas con menos riesgos.
Hay gente que se siente comprometida con los menos favorecidos del planeta y trabajan para ellos.
Solo hay que ver lo que hizo Vicents Ferrer en la india, lo que hacen médicos sin fronteras, que algunos dedican el mes de vacaciones que tienen para ayudar a los demás.
Estamos acostumbrados a criticarlo todo, si van con camiones tal vez es porqué desde los aereopuertos tambien se tendrá que distribuir por los poblados, el avión no va a todas partes.
Yo particularmente admiro a la gente que hace cosas altruistas en un mundo tan egoista.
La mayoria de gente se escuda en que estas cosas las tienen que arreglar los gobiernos y por supuesto que yo tambien lo creo, pero mientras no llega toda la ayuda es buena.
Vivimos en una hipócresia total, despues cuando vienen los emigrantes e intentan ganarse la via en la venta ambulante, se les persigue se les quita lo poco que tienen y si pueden les expulsan del país.
Me da la impresión que nadie queremos perder nada de lo que tenemos en favor de los mas necesitados, somos egoistas y lo tenemos que reconocer.
cristina, no és el “què” sinó el “com”.
És cert que en la Caravana Solidària per l’Africa Occidental hi ha una part d’esport d’aventura i de turisme exòtic, que entre els seus membres hi ha eco-progre-pijos però també és cert que és una manera de fer arribar un mínim d’ajut humanitari i garantir la realització de la cooperació solidària a racons llunyans de Marroc, Mauritània, Senegal i Gàmbia.
El material pot anar en avió fins l’aeroport (o en vaixell fins al port) més proper del lloc final de destinació de l’ajut, situat a centenars de kilòmetres, per això és necessari l’ús dels camions per transportar i distribuir el material. Que d’això es poden encarregar les autoritats d’aquests països africans? Sí, però amb la corrupció existent, el més probable és que tot aquest material acabi en el mercat negre abans que arribi a mans dels seus destinataris, les ONG que treballen en aquestes regions abandonades de la mà de Déu.
És cert que tot te dues cares, però no s’hi val veure sempre la dolenta. Podem donar arguments “bons” per justificar la pitjor maldat, però, en el fons, es veurà el llautó.
Conec qui ha anat de caravana, amb l’afany d’aventura més que res, però quan ha tornat resulta que se li havien canviat els valors en bona part i veia les coses d’una altra manera.
Si anar a l’africa pobre per fer didactica aquí, pot semblar pijo, l’Africa pobre també fa didactica en els pijos que hi van i, pot ser, que tornin molt menys pijos. Cosa que tampoc seria dolent.
És veritat, hi ha les dues cares de la moneda, la iniciativa de regalar calçat als africans és una autèntica “pijotada” cert, però també és cert que si tots els africans anessin convenientment calçats s’erradicarien malalties com l’anquilostomiasi, també anomenada anèmia tropical o uncinariosi, i la tungiasi, que afecten a milions de persones.
Ara és molt trist i immoral enviar calçat de segona mà (el que no volem) als africans en lloc de crear fàbriques de calçat, a preus assequibles per a la població local. Es crearien llocs de treball, es combatria aquestes malalties tropicals provocades per paràsits d’una forma preventiva i eficaç i també es reduiria el flux emigratori cap a Europa perquè millorarien les condicions socials i econòmiques d’aquests països.