Qui s’ha d’adaptar?
desembre 2, 2009
Recentment l’Ajuntament de barcelona està posant baranes al costat d’alguns pasos zebra, de forma que es força als vianants a passar o bé entre els límits del pas zebra o bé de molt lluny. Fa dies que hi dóno voltes i em resulta interessant veure com l’Ajuntament ha resolt un problema: el creuament del carrer per part dels vianants fora dels passos zebra.
En general entenc que la gent té tendència a fer les coses bé, és a dir, a fer les coses com estan normalitzades (de norma). Es tendeix a llençar els residus a les escombraries, es puja a l’autobús pel devant, es creua pel pas zebra, s’aparca on és permès, etc. Dic en general, perquè no tothom és així, clar. Doncs bé, en el cas dels encreuaments també és tendència majoritària creuar pel pas zebra, ja que entre d’altres coses és el lloc “segur”.
Ara bé, hi ha casos en què això es salta bastant normalment per evitar embussos. I molt possiblement això és el que passa a l’encreuament del C/Gran amb Travessera. És realment una cruïlla molt transitada per persones i vehicles, i amb unes aceres bastant estretes que tot sovint fan que s’acumuli la gent mentre esperen atravessar el C/Gran o Travessera. O sigui que molta gent tendia a creuar el c/gran per fora el pas zebra, una mica per comoditat ja que s’hi formaven petits embussos.
I allí l’Ajuntament hi ha posat una barana al c/Gran. O sigui que ara tots estem obligats a passar pel pas zebra (o molt més enllà). En un cas així, i per tal que la gent complís la llei, hi havia dues opcions:
- fer el pas zebra més gran, abaixant el seu límit uns 5 metres (per exemple) i aconseguint així que tothom passés pel pas zebra;
- col.locar baranes que impedissin a la gent passar per on no estar permès.
És a dir, es podia adaptar la ciutat a les persones o les persones a la ciutat. I el nostre Ajuntament ha decidit que som nosaltres qui ens hem d’adaptar. Jo sóc del parer que és al revés, que són les ciutats qui s’han d’adaptar als usos i costums ciutadans, però aquí no mano jo i ho han decidit així. Passejant per Barcelona he constatat que en pràcticament tots els llocs on han instal.lat les baranes el problema es podria haver resolt ampliant la zona del pas zebra. I és que pràcticament a tot arreu es tractava de cruïlles molt transitades. Em pregunto què passarà quan algú caigui per una barana a conseqüència d’una empenta o multitut descontrolada…
Tornant al carrer gran, el més sorprenent és que el tram perillós d’aquesta cruïlla està a la banda muntanya, on s’incorporen els cotxes que surten de travessera i no hi ha pas zebra. I allí és perillós creuar. Però l’Ajuntament, que ens cuida i estima, ha considerat més oportú posar la barana a banda mar, on el perill és mínim però la gent optimitza el trajecte, i deixar la banda muntanya tal qual.
[…] en un altre apunt que sóc partidari que les ciutats s’adaptin als costums dels seus ciutadans, i no al revés. […]