Cares de gos
octubre 27, 2009
Una de les coses que més em sorprenen agradablement dels països saxons és la quantitat de gent que hi ha a punt per ajudar-te. No em refereixo al carrer, sinó a les estacions de bus, metro, tren, etc. La seva mentalitat és la de facilitar-te el teu moviment, o trànsit, posant gent al teu voltant que et podran resoldre tots els dubtes que et sorgeixin. Quina tren i andana em toca, a quina hora surt el proper, quines parades fa, a quina hora arribaré, quina sortida em va millor per arribar al meu destí, podré enllaçar amb aquell altre tren?, etc. Són preguntes que sovint et fas quan et trobes en una estació que no coneixes i necessites que algú te les respongui.
Així mateix, quan ets al tren veus passar el revisor bastantes vegades. No passa a revisar que portis el bitllet segellat sinó que ell està allí per ajudar-te. Per servir-te. Òbviament també revisarà que hagis pagat, però no és la seva missió la de pescar als que es colen.
No només això, sinó que en cas que el tren estigui parat més estona del normal en un lloc automàticament per megafonia t’informen del motiu de la parada, de l’estona perduda, de si es podrà recuperar aquesta estona en el trajecte que falta i, com no, et demanen disculpes. I si per culpa del retard perds la connexió amb un altre tren normalment et comuniquen que han parlat amb l’estació en concret i el tren esperarà una estona (si és possible).
En definitiva, et sents bé i segur perquè qualsevol incidència se’t serà comunicada per tal que puguis fer el teu trajecte amb comoditat i seguretat. I la gent que treballa ho fa amb un somriure, no veus cares-de-gos fastiguejats per un treball que no els hi agrada.
És aleshores quan arribes a casa i t’adones que a les estacions només hi ha segurates que no et resoldran dubtes, els trens es paren sense raó aparent, els revisors només apareixen en moments puntuals, als trens hi ha cossos de seguretat amb gossos i alguns transports ja s’han automatitzat sense conductors ni revisors ni caps d’estació. Sense ningú a qui dirigir-te si tens el més mínim problema i/o dubte.
Em sembla que estem avançant cap a una societat de serveis a qui li importa una merda a qui serveix.
Societat de serveis? No, societat de soferts usuaris.
A França també passa. Tot és degut a la cultura del tren i a l’esprit de servei que es vol donar. Si tinguessim present que quan jo pago m’ha de servir, com quan l’altre vingui on jo treballo l’hauré de servir, llavors seriem més iguals. Aquí si intentes servir, et veuen com un pringat.