No m’interessa
octubre 22, 2009
Només ens adonem de com en són de superflus alguns costums quan ens en desempalleguem. Durant 30 dies he viscut totalment aliè al que no era el meu entorn immediat. Res de televisió, res de ràdio, res de telèfon, res de correu electrònic. Només allò que em rodejava era important, només els propers 7 dies tenien sentit. I he sigut feliç. He rigut, somiat, viscut i sentit cada dia de forma més intensa, sense pensaments transcendents ni preocupacions externes.
Per això ara mateix no m’interessen ni la política, ni l’esport, ni l’economia o l’escalfament global. No m’interessa què passa al món. No m’interessa l’opinió d’algú que no està al meu costat. No m’interessen les desgràcies ni els èxits aliens. Senzillament, m’és igual.
Irremediablement no em podré aïllar del que no m’interessa ja que ara sí que disposo de televisió, de ràdio, de telèfon i de correu. Però permet que em resisteixi a interessar-me per res del que diuen que m’ha d’interessar i em centri, únicament, en la meva vida.
Peró on has estat? No ens deixes així
!Jolin quines vacances! espero que tinguis aventures per explicar-nos.
Benvingut! Molt bons propósits….:D