A vegades
setembre 15, 2009
A vegades arribes just. No és que no puguis arribar-hi, però ho fas ja amb les forces escasses i amb els darrers sospirs.
A vegades notes que ja no pots més. No és que en qualsevol moment explotis, però t’adones que la metxa és escassa i has de fer vertaders esforços per no encendre-la.
A vegades has de desconnectar. No es tracta que siguis incompatible amb el teu entorn, però saps que sense forces i amb poca metxa ja no dónes gaire més de tu.
A vegades necessites espai i temps per retrobar l’alegria de les coses petites.
A vegades.
A vegades hem de cuidar-nos nosaltres mateixos per poder donar. Això no és egoisme, és proïsme ben entés.
A vegades no arribes! i et sents molt malament.
Moltes vegades arribes i no serveix de rés.
Son dificils les relacions humanes.
M’agrada el text i tens molta raó.
A vegades cal parar i descansar, els parèntesis són importants per poder donar més de nosaltres ^^
Santa raó, a vegades cal que ens mimem una mica i pensem de forma egoïsta, jo i el meu benestar, jo i la meva vida i a prendre vent la resta…i tant Greips, para’t, baixa’t del món, retroba’t, i dp torna a la Vila i ens ho expliques 😉
a vegades la vostra empatia em sorprèn i m’omple 🙂
A vegades ens pensem que som més diferents del que som. Fa temps que no crec en les races, fa temps que penso que, en més o menys intensitat, a tots ens agrada bàsicament el mateix i sols ens diferencia el camí que escollim per buscar-ho.