Un somriure
agost 28, 2009
Avui he conegut en Pere, un noi que s’incorpora a l’empresa a partir del dia 1. En Pere no hi veu, però somriu. En Pere no m’ha vist en cap moment però tota l’estona m’ha seguit amb el cap i em mirava mentre jo li explicava com funciona el sistema informàtic. En tot moment he tingut la impressió d’estar devant d’algú content, d’algú que té moltes ganes de treballar, d’algú que creu que la vida és molt millor del que ho crec jo. En Pere m’ha explicat que ha acabat la carrera de Química no fa gaire i que ha estat buscant feina fins ara, que l’han contractat per mig any i, si es porta bé, el renovaran.
Ja l’he avisat que ho ha de fer molt malament perquè no el renovin, a la vista del personal que corre per aquí.
En Pere es mou igual que jo però amb la diferència que ell ho fa amb un somriure als llavis. En Pere sembla un home feliç.
Ell, i el seu somriure, m’han deixat profundament impressionat.
De vegades es millor tancar els ulls per veure el mon que ens rodeja…
! Aquestes coses son les que a mí en fan emocionar!.
Les cuotes que tenen les empreses per a gent amb minusvalies en semblan un encert.
Molte sort al Pere i de la manera que parles segur que amb tu tindrá un gran company.