En Jep
agost 8, 2009
En Jep era un nen normal crescut en el que avui anomenariem una familia desestructurada: era ben menut quan va passar d’esperar un germanet a ser un infant desestructurat. Amb el pas dels anys en Jep va canviar les dents sense saber exactament quin lloc era el seu i relacionant el cap de setmana amb el canvi d’estil de vestir i un altre lloc on dormir, incapacitat per dormir dos caps de setmana seguits al mateix llit. Amunt i avall, ara aquí ara allà, en Jep es va anar fent conscient de la seva diferència però va aprendre a amagar-la als ulls atents del seu entorn.
Els anys van anar passant i en Jep seguia somiant amb una vida diferent, una vida com la dels seus companys de classe. En somnis sabia quin era el seu lloc i quan despertava maleïa maldestrament la realitat per ser-li tan esquiva i regalar-li un present tan diferent al que tan clarament veia amb el llum apagat. Cada dia amunt i avall, vivia en un poble, estudiava en un altre i tenia els amics encara més enllà. Un tros de família residia en una gran ciutat i un tros en una altra de molt més lluny, de forma que en Jep va començar a afaitar-se sense saber exactament quin d’aquests pobles era el seu. Cada cosa a un lloc diferent, cada persona un poble, en Jep va adonar-se que la vida era una cosa molt disgregada.
Així que un cop en Jep va ser prou gran per caminar per si sol va girar l’esquena a tanta disgregació per anar a rodar món, sense adonar-se que així creava nous cercles sense intersecció. Va viure en llocs extranys, va veure coses que mai dirieu i va tornar al Born; però per molt que va cercar no trobà el seu lloc. I, si l’havia trobat, no hi havia encaixat. Content i derrotat, es va instal.lar de nou al Born i prosseguí amb la seva vida disgregada ignorant de quin lloc era el seu.
Ara en Jep ja és gran però a vegades es sorprèn a si mateix enyorant una infància que mai va tenir i buscant, encara, el seu lloc.
caram, en Jep potser ha de veure que res del què ara el fa sentir-se així va ser culpa seva. La vida que té ara, li ha estat orotgada per factors aliens a la seva voluntat. Ara en Jep és conscient de la seva diferència i l’aprofita per donar un impuls definitiu a la seva ubicació en aquest món…serviria? 😉
I què es podria haver fet per ajudar a en Jep abans que se sentís d’aquesta manera? Què puc fer per ajudar al meu Jep particular a trobar el seu lloc? Què puc fer per ensenyar-li que la vida és una loteria que sempre et dóna un premi? Què puc fer per no perdre’l? Què puc fer per què no es pensi que jo sóc una mare disgregada? Què puc fer per no sentir-lo trist? Què puc fer per ajudar el meu Jep?
ai trena, si jo tingués la resposta…. 😉
Com deia la meva avia, “Hijas la vida es un mar de Lagrimas”.
!Quine raó tenia! Llastime que el Jep ho va saber de molt petit.