Perquè escrius?
juny 3, 2009
M’adono que ja fa més de 4 anys que vaig iniciar aquest bloc i d’aleshores ençà hi he escrit amb una regularitat del tot extranya per a mi. I avui penso: “Greips, perquè caram escrius al bloc tu?”
El bloc ha estat el meu amic, el meu confessor, el lloc on he vomitat les meves ràbies i frustracions, el paper on he escrit les meves penes i la tarima desde la qual he esbombat les meves crítiques polítiques, socials o de l’àmbit que fossin. Vaig obrir el bloc per mimetisme i ara el veig com a quelcom necessari, com un espai meu on hi puc escriure el que penso amb la certesa que ben poca gent podrà mai senyalar-me pel carrer i dir “greips, que no desPenses avui?!“.
Però no sé amb certesa perquè escric i perquè ho faig com ho faig dient el que dic. A vegades senzillament sento que un determinat tema l’he de publicar al bloc i d’altres l’escrit es queda a les pàgines del bloc que hi ha sobre la taula i no fa el salt a la versió digital. A voltes he escrit apunts extremadament dolorosos però que en obrir-los al món m’han ajudat a relativitzar; d’altres he fet homenatges a qui creia se’ls mereixia i escarni a qui m’havia fet mal. A vegades he escrit coses de les que me n’he sentit orgullós, i d’altres autèntiques barbaritats que mostren la mesura de la meva persona real. En aquests quatre anys he passat diferents etapes personals que he reflectit, no podia ser d’una altra manera, en la temàtica i to dels apunts. Igualment, la meva actitud envers el bloc ha canviat i si bé inicialment em sentia telepredicador ara és més aviat un lloc de recolliment i meditació.
Perquè escric? I perquè ho faig de forma regular? No ho sé, però ja no escric per a ningú: escric per mi.
Aquesta pregunta també me la faig jo a vegades…
Bonic, molt bonic i ben cert. Un fa el bloc per sí mateix i sigui de la temàtica que sigui sempre recull el moment en el que ens trobem i l’estat ànim amb que afrontem les coses.
Bàsicament escrivim per a nosaltres mateixos i si altres persones ens llegeixen i comenten o critiquen el que hem escrit, és un al.licient afegit que sempre hem d’agrair.
La realitat és que sempre s’escriu per un mateix, excepte les cartes comercials….:D
Greips: A mi personalment el que m’agrada mes es llegir el que escribiu i reflexionar el que dieu.
!No ho deixeu de fer- ho!