Sorpresa
abril 19, 2009
Haviem fet tard per la visita guiada de l’exposició de Sorolla al MNAC, o sigui que vam decidir baixar al Poble Sec a prendre el vermut. La idea era ficar-nos en un bar dels de-tota-la-vida, i disfrutar del Poble. I voltant voltant vam veure una bodega amb tota la pinta de ser un clàssic i hi vam entrar. La sorpresa va ser quan, després de demanar un vermut i unes gambes em vaig començar a fixar en la decoració en principi bastant kitsch del local. I vaig veure que de kitsch no en tenia gaire: ens haviem ficat en el que podriem dir el túnel del temps.
La càmara és la del mòbil, però es pot apreciar bé la ideologia del local:
I juntament amb aquests “records” hi havia també una enorme estanquera amb l’àguila penjada del sostre que ja no vaig gosar fotografiar.
La veritat és que ningú em va mirar malament ni per expressar-me únicament en català ni per les cares de sorpresa, estupefacció, admiració (i suposo que fàstic en algun moment) que feia mentre observava la decoració. Se’m va respectar, doncs, i per tant crec just no escriure ni el nom ni l’adreça de la bodega. Penso que tal com jo exigeixo respecte per les meves, a vegades, radicals idees he de ser coherent i respectar aquesta gent que en principi no m’han fet cap mal.
Ah! El vermut estava boníssim 🙂
…però acompanyat de gamba amb gabardina!!!!
greips: Cada dia en sorprens més, jajaja
!Creia que diria que vas sortir correns!
cristina, si t’he de ser sincer a mi també em vaig sorprendre una mica 😉